dimarts, 17 de novembre de 2009

Tiramisú de llimona



Avui surt l'últim disc de Joaquín Sabina, "Vinagre y rosas". Jo no és que sigui molt fan, però el fotògraf d'aquest bloc si que ho és i els anys de convivència fan que, com a mínim, no em desagradi.
El single d'aquest disc és "Tiramisú de limón". No sabia jo si existia realment aquesta recepta, però he vist que la Núria de CocinArte en va publicar una ara fa més o menys un any.
O sigui que aquestes són les postres d'aquest vespre, mentre escoltem el nou disc.
La base d'aquest tiramisú són unes galetes de mantega, que podem fer nosaltres mateixos amb aquesta recepta i així les fem de la mida que necessitem. Jo, com que no tenia gaire temps, he comprat les galetes i la "lemond curd" (crema de llimona) en aquest super de productes anglesos que hi ha al carrer Floridablanca i del que ja he parlat altres vegades

Ingredients:
8 galetes de mantega
450 g de formatge mascarpone
30 cl de nata per muntar
3 cullerades de sucre
8 cullerades de "lemon curd"
3 cullerades de café concentrat

Preparació:
Muntar la nata amb la meitat del sucre fins que quedi ben compacta (ha d'estar molt freda).
Barrejar el mascarpone amb la resta del sucre i afegir la nata poc a poc.
Mullem la galeta amb una mica de café i la posem al fons del got o la copa; la cobrim amb una capa de la crema de mascarpone i a sobre dues cullerades de crema de llimona; tornem a posar una galeta, una capa de crema de mascarpone i acabem amb una capa de lemon curd.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Escudella barrejada

hemc #38 - comida de mi pueblo Aquest mes l'Erika de La Ventolera és l'anfitriona del HEMC #38, i ha proposat com a tema la cuina del meu poble.
Fa temps que volia participar en aquesta trobada virtual de blocs culinaris, però mai feia el pas.
El tema d'aquest mes planteja alguns dubtes a aquells que som de ciutat. Quin és el nostre poble? Hi ha una cuina propia de la ciutat? Per a mi la cuina del meu poble és la cuina que he menjat a casa dels pares i dels avis, aquella cuina de cocció lenta, feta amb temps i amb molt d'amor.
Potser ara anem massa de pressa, però amb una mica d'organització podem fer que aquells plats de sempre no acabin oblidats en un racó.
Total, que aquesta és la meva contribució.
Els primers freds d'aquests dies m'ha fet pensar en una bona escudella barrejada.
Josep Lladonosa, gran xef i historiador de la cuina catalana, en el seu llibre "El gran llibre de la cuina catalana" defineix les escudelles i les sopes com plats que pertanyen a la cuina d'aprofitament, a la cuina que arreplega allò que troba a la nevera per tal de fer un àpat suculent i nutritiu a molt poc preu.
De receptes d'escudella barrejada deu haver-hi tantes com a cases que la fan, precisament perquè admet tot tipus d'ingredients en funció del gust familiar i dels ingredients que teniu a mà.
Uns quants aclariments abans de començar:
  • Els cigrons jo els he cuit a casa, però podeu comprar-los ja cuits. Si ho feu així demaneu una mica del suc de cocció per si us cal afegir-ho a l'escudella. També podeu canviar els cigrons per unes bones mongetes del ganxet o barrejar els dos llegums. Els cigrons cal que siguin de qualitat; a mi els que més m'agraden són el cigronet d'Igualada, molt suau i amb la pell tan fina que es confon amb l'interior, i també el cigró de Fuentesaúco, més gran però també molt gustòs.
  • Si voleu coure els cigrons a casa només cal prendre unes quantes precaucions. Cal que renteu els cigrons amb aigua freda i els poseu en remull unes dotze hores, amb aigua mineral o filtrada. Aquest és un punt important perquè l'aigua de les ciutats porta força residus que canvien la cocció dels cigrons. Hi ha qui posa una mica de bicarbonat en aquesta aigua, però trobo que si l'aigua està filtrada no cal.
  • A l'hora de coure'ls cal posar-los amb aigua bullint, amb prou quantitat per a que després els cobreixi. Aquesta aigua també va bé que sigui mineral o filtrada. Jo hi poso la sal, una fulla de llorer i una cabeça sencera d'alls.
  • El temps de cocció depèn de l'olla amb que la feu. Jo la faig amb l'olla ràpida. Quan comença a bullir hi poso els cigrons i tanco l'olla; quan comença a pitar abaixo una mica el foc i la deixo 35 minuts. Ha de coure a foc lent, però sense deixar de bullir. Jo els deixo reposar a la mateixa olla per a que es refredi a poc a poc i engreixi una mica el caldo. Si ho feu a l'olla normal trigareu una mica més de temps, només heu de controlar que si disminueix la quantitat d'aigua la que afegiu ha d'estar bullint.
  • Encara que sembli entretingut, penseu que els llegums es conserven bé, inclús congelats. Si un dia teniu temps, feu més quantitat del compte, poseu-los coberts del suc de la cocció en recipients per anar al congelador i etiqueteu-los bé. Penseu, però, que els que hi ha al congelador tampoc dura eternament.
  • Finalment penseu en les proporcions; uns 100 g de cigrons secs equivalen a uns 250 g de cigrons ja cuits.
Ingredients:
2 l i mig de caldo de pollastre
1 pit de pollastre
mitja botifarra blanca
quatre tires de cansalada fumada
200 g de cigrons ja cuits
100 g d'arròs
100 g de fideus perla
unes fulles de bleda
1 porro
1 pastanaga
1 patata mitjana

Preparació:
Tallar el porro, la pastanaga i la patata a dauets petits i sofregir-ho. Afegir el pit de pollastre i la cansalada també tallats a trossos petits.
Afegir el caldo i, quan bulli, posar-hi l'arròs. Quan porti 10 minuts, afegir-hi els fideus i les fulles de bleda tallades ben petites.
Quan els fideus ja siguin quasi cuits, afegiu els cigrons amb una mica del caldo de cocció i la botifarra blanca tallada a trossets petits. Deixeu que bulli tot junt uns minuts i ja teniu una escudella reparadora per als dies d'hivern. Ha de quedar una consistència una mica espesa, no una sopa clara.
Les verdures també les podeu canviar al vostre gust. Queda perfecta amb unes fulles de col, una mica d'api o unes quantes mongetes verdes. Hi ha que també li afegeix botifarra negra.

divendres, 6 de novembre de 2009

Panellets


La veritat és que no sabia si penjar o no la recepta; ja ha passat la castanyada i sembla que ja no toca, però a casa meva tampoc importa gaire, si n'hi han , es mengen. Per una altra banda, l'Amparo me l'ha demanada, i jo no se resistir-me a les peticions familiars.
De receptes de panellets hi ha moltes, però la diferència bàsica és si porten patata o moniato o si el massapà és l'autèntic, només amb ametlles i sucre.
La patata i el moniato té com a finalitat lligar millor la massa i fer-la més lleugera, però també li resta gust al massapà.
Aquesta és la recepta fàcil, la que fan els nens a les escoles, la que surt sempre.
Se li sol posar igual de pes de sucre, d'ametlles i de patates, però jo prefereixo posar menys patata.
Amb aquests ingredients em van sortir quasi 1 i 1/2 kg de panellets, si en voleu menys només cal reduir-los en proporció.

Ingredients:
500 g d'ametlles marcona crues triturades
500 g de sucre
2 patates mitjanes bullides
pinyons (no els vaig pesar, però potser era una mica més de 250 g)
200 g d'ametlla marcona ratllada)
una mica de café instantani
una mica de xocolata instantània
sucre glaç
100 g de coco
una mica de xarop de grossella
una mica de melmelada de maduixa

Preparació:
Bullir les patates amb pell i tot i deixar-les refredar. Pelar-les i fer un puré sec aixafant-les amb una forquilla.
En un bol barrejar les ametlles i el sucre i afegir el puré de patates ben fred. Aquest punt és important, ja que l'escalfor fa que el sucre es desfaci massa i la pasta costi més de treballar. Barreja primer amb una forquilla i després amb una espàtula ; la barreja s'ha d'aixafar fins que quedi unida, però sense remenar-la; si es treballa massa passa el mateix que si està calenta, la pasta queda massa tova i costa de treballar. Si, malgrat tot, us passa aixó, deixeu la massa tapada una estona a la nevera.
Amb aquesta pasta bàsica, feu tantes parts com a tipus de panellets voleu preparar; jo vaig fer 6 parts, però no totes d'igual tamany, ja que els de pinyons continuen sent els reis.

De pinyons:
Agafeu trossets de pasta i feu boletes no gaire grans; cobriu-les amb pinyons. Hi ha qui els passa per una mica de clara d'ou per facilitar la tasca; si la pasta és prou humida no cal. Un cop fets els col·loqueu en una plata al forn i els pinteu amb rovell d'ou barrejat amb unes gotes d'aigua; aixó no és imprescindible, però farà que quedin daurats i més bonics.
Fornejar a 200º només el temps que quedin daurats per fora, però amb l'interior ben tendre.
D'ametlles:
Feu barretes no gaire grans i arrebosseu-les amb les ametlles picades. Pinteu-los també amb el rovell d'ou.
De coco:
Barrejeu la mateixa quantitat de pasta amb coco ratllat (en volum, no pas en pes). Barregeu-ho bé i doneu-hi forma de piràmide.
De café:
Barregeu la pasta amb una punta de café instantani i feu barretes petites. Tasteu una mica la massa per ajustar la quantitat de café, però vigileu perquè al coure'ls el gust puja. Passeu-los per sucre glaç i poseu-los al forn.
De xocolata:
Barregeu la pasta amb una mica de xocolata instantani (jo vaig fer servir xocolata desfeta Paladín) i feu boletes. Passeu-los per sucre glaç.
De grossella:
Barregeu la pasta amb una mica de xarop de grossella. Vigileu no poseu massa xarop perquè el líquid estova la pasta i costa més de treballar. Feu boletes, passeu-les per sucre glaç, feu un forat al mig i poseu una mica de melmelada de maduixa.

Vigileu al treure'ls del forn, val més deixar-los refredar una mica per evitar que es trenquin. Un cop fora, deixeu-los refredar completament en una reixa.
Els panellets milloren a mesura que s'assequen, o sigui que els podeu fer un o dos dies abans.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Muffins de codony

El meu pare m'ha portat uns quants codonys del seu hort; la meva mare ja ha fet confitura, però encara queden molts. A mi els codonys m'agraden, però al final no saps que fer amb tants, o sigui que vaig decidir fer uns muffins de codony.
Feia temps volia provar de fer muffins. M'intrigava la diferència amb les madalenes tradicionals; de fet, els muffins són de tradició anglosaxona i les madalenes pertanyen a la tradició gastronòmica francesa i també tenen una manera diferent de treballar la massa.
Trotamundos té un interessant bloc on ja fa un temps va donar unes completíssimes explicacions sobre aquestes diferències.
Una de les diferències és que els muffins resulten menys dolços que les madalenes, però al coure el codony en un almívar, aquest fet queda compensat.
Al final a mi em van resultar massa dolços, però els vaig acompanyar amb una mica de nata. Encara que això va a gustos, qua a altres membres de la família ja els hi va estar bé.


Ingredients:
100 g de sucre
1 culleradeta de llevat en pols (Royal)
1 culleradeta de canyella en pols
300 g de farina
2 ous
200 ml de llet
100 g de mantega a temperatura ambient
2 codonys
Per l'almívar:
el suc d'una llimona
una branca de canyella
sucre
aigua

Preparació:
Pelar i netejar de grana els codonys i tallar-los a vuitens. Coure'ls en un almívar fet amb 2/3 parts d'aigua, 1/3 de sucre, el suc d'una llimona i una branca de canyella. El codony ha de quedar cuit, però sencer.
Preescalfem el forn a 180º. Barregem en un bol els ingredients secs, farina, sucre, llevat i canyella en pols. En un altre bol mesclem els ous, la llet i la mantega pomada.
Quan està tot ben lligat ho afegim a poc a poc al bol dels ingredients secs i el codony tallat a trossets. Ho hem de barrejar el temps just per a que quedi lligat, però sense treballar-ho massa, ja que sinó queden massa durs.
Omplim 2/3 parts dels motllos i ho posem al forn durant 25 o 30 minuts.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Grissini de xocolata negra i taronja


Eryn és una noia de Montpellier que fa unes receptes boníssimes i unes fotografies maravelloses, molt més que les meves.
Aquests grissini són fàcils, ràpids i tan serveixen per acompanyar el café com per picar entre hores.
A mi no m'agraden els dolços "massa" dolços i aquesta combinació de taronja i xocolata negra no resulta gens embafadora. Si us agraden més dolces es pot afegir 20 0 25 g més de sucre.

Ingredients: (per uns 12 o 15 grissinis)
- 100 g de farina
-25 g de sucre
- la pell ratllada d'una taronja grossa
-20 g de mantega a daus
- 30 g d'aigua freda
- 15 g de xocolata negra 70% de cacau
- sucre en pols per empolvorar (optatiu)

Preparació:
Tallar la xocolata a trossos el més petits possible.
Preescalfar el forn a 180º.
Ratllar la pell de taronja i barrejar-la amb el sucre; reservar.
En un bol barrejar amb els dits la farina, el sucre aromatitzat amb la taronja i la mantega a daus. Afegir l'aigua i formar una bola de massa. Dividir la bola en 12 o 14 boletes de més o menys 12 g cada una. Estirar les boles per formar els grissinis i col·locar-los sobre un paper per anar al forn.
Enfonsar els trossos de xocolata negra en els grissinis i, si es vol, empolvar de sucre.
Coure al forn a 180º durant 15 minuts. Han de quedar daurats; cal vigilar que no es cremi la xocolata, que pot resultar amarga.
Deixar refredar en una reixeta.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Trufes gelades


Avui anem a dinar a casa del Xavier i la Imma. Són uns amics antics, dels de sempre, dels que saps que pots comptar amb ells encara que no et vegis tan sovint com voldries.
La Imma té debilitat per les trufes gelades i, durant un temps, sempre que ens vèiem jo portava unes quantes. Després, sense saber perquè i com que hem de vigilar la maleïda línia, hi ha plats que deixes de fer, però quan vaig començar el bloc, la Imma me les va reclamar en un comentari.
Avui que dinem amb ells és un bon moment per tornar-les a fer i compartir una agradable estona amb el cafè.
Jo sempre he fet la recepta de la Montserrat Seguí, del seu llibre Cuinar és senzill amb el que molts de nosaltres hem après el gust per la cuina. No són complicades, però hi ha dues coses a tenir en compte:
  • Heu de vigilar amb la nata; heu de procurar que sigui consistent, encara que sense arribar a estar gelada; si és massa fluixa deixa anar suc i estova la pasta.
  • Si la pasta us queda massa fluixa, deixeu-la una estona a la nevera per poder-la treballar millor.

Ingredients:
250 g de nata
100 g de mantega
50 g de sucre (millor si es sucre llustre)
250 g de xocolata (jo faig servir el Postres de Nestle)
Motlles de paper per posar-les
Fideus de xocolata o xocolata ratllada per decorar

Preparació:
Treballar la mantega vora una font de calor fins que quedi com una crema. Barrejar la nata remenat amb un batedor, però amb suavitat; anar afegint la xocolata i el sucre a poc a poc i sense treballar-ho massa per tal que no baixi la nata. Fer boles petites i passar-les pels fideus de xocolata o per la xocolata ratllada.
Posar-les en motlles de paper arrissat i deixar-les al congelador fins al moment de servir-les.
Ja començareu el règim un altre dia!

dissabte, 19 de setembre de 2009

Ajoblanco

Encara que ja quasi s'acaba l'estiu, encara ens queda algun dia en que els termòmetres s'enfilaran una mica massa.
Haig de confessar que jo, amb les calors, soc molt d'amanides i de sopes fredes, començant pel gaspatxo. Aquest gust per les cremes m'ha vingut ja de gran; de petita no podia suportar la textura dels pures i preferia mil vegades els mateixos ingredients sense triturar, cosa que ara també els hi passa a les meves filles.
Quan faig cremes queden reservades als adults. Deu ser que amb l'edat apreciem més la suavitat de les textures, la finesa dels gustos.
Feia temps que volia fer aquesta recepta. M'intrigava el gust de les ametlles en un plat salat amb una mica de vinagre.
Aquest ajoblanco el vam acompanyar amb uns gotims de raïm pelat i unes floretes que vaig comprar a la Boqueria. Al "Descobrir Cuina" del mes de juny proposa acompanyar-lo amb un granissat de mango i raïm, cosa que vam fer al dia següent amb el que va sobrar; el contrast de la crema amb el granissat resulta encara més refrescant. Per fer el granissat només cal triturar un parell de mangos madurs amb 1 l de suc de raïm; després de colar-ho només cal posar-ho al congelador; quan està ben gelat es raspa amb una forquilla i ja tenim el granissat.


Ingredients:
250 gr d'ametlles pelades
1 gra d'all
1 tros de pa del dia anterior
sal
oli d'oliva
vinagre de xerès
aigua freda
uns gotims de raïm

Preparació:
Triturem les ametlles amb l'all, el pa remullat i la sal.
Anem afegint l'aigua a poc a poc, el vinagre i l'oli. Les quantitats depenen del nostre gust i de la consistència que volguem donar a la crema.
Reservem a la nevera fins al moment de servir. En aquell moment afegim els gotims de raïm o el granissat de mango o qualsevol altre entrebanc que se'ns acudeixi.


dilluns, 14 de setembre de 2009

Sardines marinades


Aquest és un d'aquells plats simples però que resulten tant gustosos; només calen unes bones sardines, d'aquestes que ara a l'estiu estan al millor moment i a un preu més que acceptable, i un bon oli d'oliva de qualsevol de les nostres varietats.
La recepta és de la meva mare i haig de confessar que des de que la vaig tastar mai falta un pot amb sardines a la meva nevera
Aquestes sardines en oli resulten menys salades que les anxoves, però són espectaculars amb un bon pa amb tomàquet per a fer el vermut o en un entrepà per a mig matí, o acompanyades amb una mica de pebrot escalivat. I són tan fàcils de fer....

Ingredients:
1 kg de sardines
sal gruixuda
oli d'oliva


Preparació
Treure el cap i les tripes de les sardines, però deixar les espines.
Netejar-les bé i aixugar-les amb una mica de paper.
Posar-les una al costat de l'altra en un recipient de vidre que es pugui tapar. Cobrir la primera capa amb sal gruixuda i anar alternant les capes de sardina i les de sal, per acabar amb una capa de sal.
Segons el tamany de les sardines , s'han de deixar a la nevera entre 24 i 72 h cobertes amb la sal; les sardines de la foto, que eren mitjanetes, van estar 24 h. És important no passar-se massa temps, ja que llavors no queden tant meloses i poden resultar seques i salades en excés.
Quan estan al punt cal treure bé la sal, la pell i les espines i fer filets. Si no ens hem passat de temps, la pell i les espines sortiran sense problemes. Amb unes pinces podem treure les espines més petites, encara que jo no ho crec necessari; quan després posem les sardines en oli ja s'estovaran i a més a més les espines tenen molt de calci.
Ben netes, les tornem a col·locar una al costat de l'altra en un recipient de vidre amb tapa; anem fent capes i les cobrim amb un bon oli d'oliva.
Si vigilem que sempre quedin cobertes d'oli, s'aguanten molt temps a la nevera i sempre tenim un bon pica-pica a punt.
Tasteu-les i ja em direu.

divendres, 21 d’agost de 2009

Trena de mató

Els que hem coneixeu ja sabeu que aquest ha estat un parèntesi una mica obligat, però ara més refeta i aprofitant la baixa, hem torno a posar amb les meves receptes.
Aquesta és una recepta del bloc Madrid tiene miga, un espai pels malats del pa, amb múltiples idees i formes . Aquesta recepta és un pa dolç que, en tastar-ho, m'ha portat un munt de records.
M'explico: el meu pare és d'un poble petit de Castelló, la Puebla de Arenoso, on quan jo era petita s'acabava la carretera; allà la meva tieta tenia el forn del poble i per berenar menjàvem una "torta" amb xocolata. Pel que jo se, aquella torta no portava mató, però al tastar aquesta trena el gust me l'ha recordat i al meu pare també.
La recepta original porta ametlles filatejades per sobre, però jo no li vaig posar.

Ingredients
500 g de farina de blat
20 g de llevat de forner
100 ml de llet
125 g de sucre
125 g de mantega
125 g de mató
1 pessic de sal
2 ous
1 rovell d'ou

Preparació
Barrejar en un bol el llevat, la llet, la farina i el sucre i deixar repossar 30 minuts. A aquesta massa d'arrencada se li han d'afegir la resta dels ingredients menys el rovell d'ou, que és per pintar la massa final. Tornar a amassar tota la pasta i deixar fermentar fins que dobli el volum (més o menys 1 hora).
Dividir la massa en tres i formar la trena; posar en una safata del forn coberta amb paper sulfuritzat i tornar a diexar que reposi fins que torni a doblar el volum.
Pintar amb el rovell d'ou. Introduir al forn a 180º durant 25 minuts.

Cal controlar perquè el rovell d'ou agafa color ràpidament; si encara no està cuit el podem tapar amb paper de plata.
Amb una bona pressa de xocolata o sucat a la llet, està boníssim.

dimecres, 27 de maig de 2009

Focaccia amb romaní

L'estiu del 2004 vam passar una setmana a Roma amb les nenes. Va ser una experiència fantàstica; per a elles era el primer viatge en avió i, per a tots, va ser el primer d'uns quants viatges junts a l'estranger.
Vam tastar moltes de les coses de la gastronomia italiana, per altra banda , molt agraïda de menjar quan vas amb infants. Entre altres coses, vam descobrir la "bressaola", com una mena de pernil però de vedella, els espaguetis a la "vongole" (amb cloïses) i la "focaccia" amb romaní.
Aquesta focaccia la vam menjar a la millor pizzeria que he trobat "La Sagrestia" un local petit prop del Panteó. Normalment la focaccia és com una massa de pizza una mica gruixuda a la que se li poden posar diferents coses.
Avui és el dia ideal per recuperar una recepta que ens porta records de Roma i preparar-se per aquesta nit tan especial.
En aquest cas, es tracta d'una massa fina, cruixent que només porta unes fulles de romaní, una mica de sal gruixuda i un raig d'oli d'oliva. No és exactament com la del restaurant, però tenint en compte que no tinc forn de llenya, no està gens malament.

A casa la fem de tant en tant per picar, per acompanyar un sopar amb embotits o per aquells dies de partit davant la tele, que aquesta temporada han estat molts.
Malgrat posa uns temps de repòs força llargs per a que fermenti la massa, si els escorceu una mica tampoc passa res. També podeu congelar una part de la massa i tenir-la mig preparada per a un altre dia. El llevat de forner es pot trobar al forn, si us el venen, o als supermercats Bonpreu, a la nevera dels iogurts, en paquets de 20 g.




Ingredients:
Per la massa
600 g de farina
15 g de llevat de forner
aigua i sal fina

Per l'acabat:
oli d'oliva
fulles de romaní
sal gruixuda


Preparació:
Posar la farina i la sal fina al marbre fent un volcà amb un forat al mig. Afegir el llevat desfet amb una mica d'aigua tèbia. Amassar enèrgicament a la vegada que afegim aigua tèbia fins aconseguir una massa homogènia i lleugera. Tapar-ho amb un drap humit i deixar reposar durant 1 hora i mitja fins que augmenti de volum més o menys el doble.
Fer tres parts amb la massa i fer tres boles. Estendre una bola amb el corró fins que quedi ben fina i tallar-la a la mida d'una placa de forn. Amb aquestes quantitats surten per a tres plaques. Si no es vol gastar tota la massa, aquest és el moment de congelar les boles que sobren ben embolicades amb paper film.
Un cop estesa la massa, es deixar
reposar 30 minuts. Fer pressió amb el dit polze al llarg de tota la placa per a que es formin els foradets característics i espolsar amb una mica de sal gruixuda i oli d'oliva.
Coure en el forn calent (180º-200º), encés a dalt i a baix (sense grill). Durant els primers 10 minuts cal vaporitzar aigua com a mínim 3 cops. A partir d'aquí, espolsar unes fulles de romaní; es poc fer amb fresc si és la temporada, sinó, jo acostumo a tenir-ne sec en un pot i també dona bon resultat. Finalment s'ha de pintar amb oli d'oliva.
S'acaba de coure al forn sense obrir la porta i controlant fins que quedi torrat.

dijous, 21 de maig de 2009

Mandonguilles d'arròs

Aquest és un plat de festa, de festa grossa, no només perquè és espectacular, molt fí de gust i molt vistós, sinó també perquè és força entretingut de preparar.
A casa el reservem per les grans ocasions, i només per als de casa, sense convidats, que si no porta massa feina.
La recepta és del Karlos Arguiñano, d'algun dels programes de televisió, agafada de qualsevol manera en un paper. A la web antiga hi havia penjada la recepta original, però a la nova no l'he sabut trobar, així que us deixo la que faig jo.




Ingredients:
Per les madonguilles:
200 g d'arròs
250 g de gambes
200 g de mongeta tendra
2 pastanagues
1 carbasó
1 ou


Per la salsa:
2 dents d'all
1 ceba petita
1 copa de brandi
1 o 2 cullerades de salsa de tomàquet
Les pells i els caps de les gambes
Una mica d'aigua


Preparació:
Coure l'arròs amb aigua salada i 3 grans d'all.
Picar la pastanaga, el carbasó i la mongeta tendra. Coure les verdures 7 o 8 minuts.
escorre la verdura i coure les gambes pelades en l'aigua de les verdures. Refrescar l'arròs i barrejar-ho amb les verdures i les gambes; afegir l'ou batut.
Fer les mandonguilles, passar-les per farina i fregir-les una mica. Reservar.
Per fer la salsa, fregim els dos dents d'all amb la ceba picada molt fina. Afegim una copa de brandi i flambegem. Afegim els caps i les pells de les gambes, la salsa de tomàquet i una mica d'aigua i ho deixem coure 15 minuts. En acabat, ho triturem i ho colem.
Servim les mandonguilles acompanyades d'una mica de salsa i la resta la servim en una salsera per evitar que les mandonguilles s'estovin.

dijous, 14 de maig de 2009

Galetes de suc de taronja i oli d'oliva

Buscava una recepta de galetes sense mantega, una mica més lleugeres i la vaig trobar al bloc de la Sigrid, una noia belga que viu a Itàlia i publica en italià. La recepta original diu que surten unes quaranta galetes; a mi em van sortir unes 70, però depèn de com estigui d'estirada la massa. Tampoc importa gaire, ja que es guarden bé en un pot hermètic. De totes maneres, a casa, entre esmorzars i cafés no van durar gaire.
Són realment fàcils de fer, més lleugeres que les que porten mantega i amb un gustet de taronja molt agradable. Van dedicades a la Meritxell, una de les primeres persones que les va tastar, per una juguesca tonta el dia del seu aniversari.



Ingredients:
El suc de dues taronges
El mateix pes que faci el suc de taronja d'oli d'oliva (en el meu cas, 150 g)
El mateix pes de sucre
Com a mínim el doble del pes del suc de farina (al final s'afegeix a poc a poc la que pot admetre la massa, en el meu cas va ser una mica més de 400 g)
3 rovells d'ou
10 g d'impulsor químic (llevat en pols Royal)
La pell ratllada d'una de les taronges

Preparació:
Ratllar la pell d'una taronja i escórrer el suc de les dues taronges.
Pesar el suc i posar el mateix pes d'oli d'oliva i de sucre.
Barrejar el suc, l'oli, el sucre, el llevat, 2 rovells d'ou i la ratlladura de taronja. Afegir a poc a poc 300 g de farina i anar treballant la massa; anar afegint més farina i continuar amassant fins que tingui una consistència com una massa de pizza, una coca d'oli o una cosa semblant; ha de ser ferma, però elàstica.
Fer una bola i embolicar amb film de plàstic. Deixar reposar en un lloc fresc durant mitja hora.
Estirar la massa amb el corró fins que tingui un gruix de 2-3 mm. Tallar les galetes amb un tallapastes o amb una roda (jo he fet servir la que porta la màquina de fer pasta) i posar-les a un a placa de forn coberta amb un paper de cuinar.
Barrejar el tercer rovell amb la culleradeta de llet i pintar la superfície de les galetes. Coure al forn calent a 180º aproximadament durant 15 minuts.

dijous, 7 de maig de 2009

Magdalena d'espàrrecs i alls tendres

Aquesta recepta és de la revista Descobrir cuina del mes de maig. És una de les fitxes col·leccionables i, en aquest cas, és una recepta de la Mariona Quadrada del Taller de Cuina de Reus.
La recepta és fàcil, econòmica, primaveral i, tenint cura de la presentació, queda espectacular.

Ingredients:
1 manat d'alls tendres
1 patata
1 manat d'espàrrecs
6 ous
sal
oli d'oliva

Preparació:
Pelar la patata i ofegar-la amb oli, a foc lent.
afegir els espàrrecs i els alls tendres tallats a rodanxes. Reservar les puntes dels espàrrecs i els coells dels alls. un cop cuit, passar-ho tot per un colador per escórrer bé l'oli.
Batre els ous com per a fer una truita i barrejar-hi el preparat. Posar-ho en motlles individuals de silicona. Coure al forn 7 minuts a 200º.
Deixar-ho refredar una mica i desmotllar-ho.
Servir-los freds, amb una punteta d'espàrrec i els coells saltats amb oli i sal al damunt.

dijous, 30 d’abril de 2009

Gominoles, xuxes, llaminadures o com les volgueu anomenar

Una altra recepta del bloc de la Su, a aquest ritme, Santa Su a casa meva.
Aquesta vegada es tracta de les xuxes, gominoles, llaminadures o com les volgueu anomenar. Em va semblar tan fàcil que vaig decidir intentar-ho. No cal dir l'èxit que van tenir, i no només entre els menors d'edat....
Com diu la Su, l'aigua es pot substiuir per suc de fruites o llet. Les grogues de la foto són de gelatina de llimona i porten el suc de mitja llimona (en aquest cas 60 ml) i la resta d'aigua fins a completar els 200 ml de líquid. Després de tastar-les crec que podrien portar més suc de llimona, és qüestió de provar-ho. Les vermelles són de gelatina de maduixa i el líquid és llet; per últim les verdes són de gelatina de kiwi i també porten llet. Segons les valoracions dels "experts" de casa, amb llet queden més gustoses, potser perquè tenen una mica de greix, malgrat vaig fer servir llet semidesnatada.
Les formes les he fet en glaçoneres de silicona. Un consell que també dóna la Su al seu bloc: cal pintar bé totes les parets de les figures amb oli de girasol per poder-les desmoltllar bé.


Ingredients:
1 sobre de gelatina de sabor
2 sobres de gelatina neutra en pols
200 ml d'aigua, suc o llet
300 g de sucre
Una mica més de sucre per decorar
Una mica d'oli de girasol per untar els motllos

Preparació:
Untar els motllos de silicona amb l'oli de girasol.
Posar els ingredients en una cassola a foc molt suau i coure durant deu minuts sense deixar de remenar i procurant que no bulli.
Posar la barreja als motllos amb molt de compte (per algun motllo faig servir una xeringa). Deixar reposar durant 12 hores a temparatura ambient.
Desmotllar i passar-les per sucre.

divendres, 24 d’abril de 2009

Tabulé

Ha arribat la primavera amb una onada de calor que envolta les roses i els llibres.
Ara ve de gust menjar fred, fresc, que ajudi a refer-se de la xafogor exterior i ens permeti continuar treballant. Comença la temporada d'amanides i aquesta és una de les que més m'agrada. Porta els elements de l'amanida de tota la vida (tomàquet, cogombre, ceba tendra), però l'enciam és
substituït pel cuscús i se li afegeix un toc de menta i de comí. Una delícia.
De receptes de
tabulé hi ha moltes versions. Aquesta l'he tret d'un llibre de la Marta Carnicero, Passa'm la recepta, de l'editorial Columna. Té l'avantatge que es pot preparar el dia abans i s'acaba de fer a la nevera.

Ingredients:
250 g de cuscús precuit
5 tomàquets madurs
1 ceba tendra
1 cogombre mitjà
2 cullerades de menta fresca picada
el suc d'una llimona (aproximadament uns 65 ml)
120 g d'oli d'oliva
mitja culleradeta de llavors de comí.

Preparació:
Pelar els tomàquets i treure les llavors, conservant l'aigua que deixen anar (es posen les llavors en un colador i es premsen amb una cullereta per extreure'n l'aigua). La Marta els escalda, però llavors cal controlar molt bé el temps per a que no quedi cuit; a vegades també he posat tomàquet d'amanir, més verd, llavors no el pelo.
Tallar el tomàquet i el cogombre en daus petits i picar la ceba també petita. Posar en un vol totes les verdures.
Picar en un morter les llavors de comí i barrejar-les amb l'oli. Les llavors les podem substituir per mitja culleradeta de comí en pols i ens estalviem aquest pas. Picar la menta ben fina.
Barrejar l'aigua del tomàquet, el suc de la llimona, el cuscús i les verdures. Posar-ho a punt de sal, tenint en compte que es menja fred i no cal posar molta.Afegir l'oli de comí i tornar a barrejar; finalment, afegir la menta picada i barrejar per última vegada.
Reservar a la nevera fins al moment de servir.
El cuscús es "cou" amb el suc de llimona i la resta de líquids. Ha de reposar un mínim de 8 hores, però jo normalment el faig el vespre abans i el trec a l'hora de dinar.
Al moment de servir-ho, el torneu a barrejar una mica i el presenteu com més us agradi (amb fulles de menta, amb un grapadet de pinyons torrats per sobre....)

dissabte, 28 de març de 2009

Pastís de iogurt i mascarpone

Aquesta és una recepta antiga, agafada de la ràdio ja fa molt de temps.
Crec recordar que va ser al programa de RAC1 "Via Lliure", del dissabte i diumenge al matí. Va haver-hi alguna temporada que tenien de col·laborador a un noi, no recordo el nom, de l'"Espai sucre". Hem sembla que va ser ell qui va donar aquesta recepta de pastís de iogurt molt lleuger, apte per a persones amb problemes de sucre, ja que en porta molt poc. De tan lleuger resulta una mica "soso", però la salsa que l'acompanyi és la que li dona el punt.
Jo he fet servir una de mores, liquant una melmelada
casolana que havia fet a l'estiu, però també es pot posar una mica de mel liquada, de salsa de xocolata o una salsa feta amb qualsevol melmelada una mica àcida, ja que el contrast queda molt bé.



Ingredients:
4 ous
45
g de farina de blat de moro (maizena)
120
g de mascarpone
430
g de iogurt natural
70
g de sucre
60
g de llet

Preparació:
Preescalfar el forn a 170º.
Barrejar tots els ingredients en un bol menys el
mascarpone.
Desfer el
mascarpone amb una mica de la massa anterior i quan estigui ben barrejat afegir-ho a la resta de la preparació. Barrejar amb compte.
Engreixar i enfarinar un motllo rectangular, o
folrar-ho amb paper de plata, i posar la massa al forn fins que estigui torrat de dalt (més o menys 1 hora).
Quan estigui tebi,
desmoltllar i deixar refredar a la nevera. Servir acompanyat de la salsa que hagem triat o d'un assortit de vàries d'elles.

dimarts, 24 de març de 2009

Corona d'angel

La setmana passada hem celebrat Sant Josep i, com cada any, a casa hem fet crema catalana convenientment cremada amb un bufador nou que hem van portar els reis.
Aquest any volia fer alguna cosa amb les clares que sobraven de la crema. Havia vist una recepta al bloc de la Susana d'un pastís fet només amb clares que ja va despertar la meva curiositat; un altre dia vaig anar a veure a la meva mare, s'havia comprat una revista de cuina i també hi havia una recepta d'un pastís amb clares: "per aprofitar les de la crema", va dir la meva mare.
Estava clar que ho havia d'intentar.
Vaig recuperar la recepta de Webos-fritos i la vaig adaptar, sobretot pel que fa al nombre de clares (vaig posar 7 grosses en lloc de 9), a la quantitat de sucre (vaig posar una mica menys) i a l'essència que hi vaig posar.
Us poso la meva recepta.



Ingredients:
7 clares d'ou a temperatura ambient
1 polsim de sal
200
g de sucre blanc
150
g de farina de pastisseria
1 sobre de llevat
Royal
1/2
culleradeta d'aigua de tarongina ( a la recepta original era essència de vainilla, també pot ser una mica de suc de taronja o de llimona..)

Preparació:
Preescalfar el forn a 160º.
Engreixar i enfarinar un motllo tipus corona de 18 a 20 cm de diàmetre i reservar. Jo vaig fer servir un de silicona i em va quedar una mica just.
Barrejar la farina amb 100
g de sucre i el sobre de llevat. Reservar.
En un altre bol muntar les clares amb una mica de sal fins que estiguin a punt de neu. Quan estiguin ben fermes, afegir els 100
gr de sucre que queden. Batre fins que estigui brillant. Afegir l'aigua de tarongina.
Passar la meitat de la barreja de sucre i farina per un sedàs i afegir-la amb compte a les clares, barrejant suaument amb unes
varilles. Repetir l'operació amb la resta de la farina.
Posar la massa al motllo i coure al forn 30 minuts a 160º. Després pujar el forn a 170º i coure 10 minuts més.
Apagar el forn i deixar la porta entreoberta per a que es refredi lentament.
Quan està tebi, treure del motllo i deixar refredar sobre una reixa. Quan estigui fred decorar amb sucre
glas.
Va tenir molt d'èxit ja que resulta molt lleuger.



dimarts, 10 de març de 2009

Berenar amb el Xavier - II

Aquesta és una de les altres cosetes que ens va posar el Xavier per a berenar. Hem sembla que ell va fer alguna variació a la recepta original, però la veritat és que no ho recordo. Per si de cas, us poso la recepta original, extreta del mateix bloc de pinxos que abans

Piruleta de pollastre amb dàtils i pera
Ingredients per a 4 pinxos:
4 filets fins de pit de pollastre
1 pera
2 dàtils
50
g de melmelada de taronja
mel
4 palets de brotxeta
2 nous
Mig got de Porto (a la recepta original era
Pedro Ximenez)














Preparació:
1. Estirar els filets de pollastre.
2. Salpebrar.
3. Omplir-los amb la pera i els
dàtils picats ben petits.
4. Tancar bé i travessar amb un palet de brotxeta.
5. Escalfar la melmelada de taronja i afegir una
culleradeta de mel, una culleradeta de dàtils picats i unes gotes de vi dolç (porto) i reservar per al muntatge del pinxo.
6. Posar en una paella, amb unes gotes d'oli, les piruletes de pollastre, per tots els costats, fins que agafin un color daurat i estiguin cuites per dintre.
7. A un plat, posar una cullerada de la melmelada de taronja amb la mel i el porto
8. Sobre la melmelada, posar la piruleta de pollastre i afegir una làmina de pera (opcional)
9.
Espolvorejar el plat amb les nous picades i una mica de sal maldon.

dissabte, 7 de març de 2009

Berenar amb el Xavier

Fa pocs dies va ser l'aniversari del Xavier que, encara que ja hagi fet uns quants, continua sent el meu germà petit.
Des de que es va independitzar viu en un pis petit on és impossible encabir asseguts a taula a una família nombrosa com la nostra. Això no és excusa per a no convidar-nos i deleitar-nos amb el seu bon gust a la cuina. Sempre ho soluciona amb un dinar tipus bufet on podem estar dempeus o asseguts a les cadires i al sofà.
Aquesta vegada va ser un berenar sopar a base de pinxos. Li vaig prometre que faria fotos dels seus plats i penjaria aquí les receptes. Com que va fer moltes coses, avui us poso una de les que més em va sorprendre: unes maduixes farcides de micuit, caramel·litzades i amb una mica de sal Maldon per sobre.
La idea la va treure del bloc basc Todopintxos

Maduixes caramel·litzades amb micuit
Ingredients per a 4 pinxos
4 maduixes grans
60
g de micuit
1 cullerada de nata
2 cullerades de puré de poma
Sal
Maldon











Preparació:
Rentem bé les maduixes li trèiem les fulles i les buidem amb molt de compte per a no trencar-les.
En un cassó posem dues pomes tallades a trossos amb una mica d'aigua; les coem tapades fins que estiguin toves, les triturem i les colem per obtenir un puré fi.
Barregem dues cullerades de puré de poma amb el
micuit i una cullerada de nata muntada. Ha de quedar una crema homogènia amb la que es farceixen les maduixes.
Es deixa refredar bé.
Per a presentar-les, el Xavier les va
cobrir de sucre, les va caramel·litzar amb un bufador i va posar unes làmines de sal Maldon.
El resultat va ser espectacular i sorprenent

divendres, 20 de febrer de 2009

Panets de bacó i parmesà


Sembla a punt d'arribar la primavera. Els narcisos de la nostra finestra comencen a florir i entren ganes de passar més temps fora de casa.
Per
entretenir l'estòmac entre passejada i passejada o per un berenar de pica pica, aquests panets de bacó i formatge són ideals; són fàcils de fer i es mengen sense gana. La recepta és de la Mireia Carbó en el seu llibre La cuina et dóna joc.

Ingredients:
250 g de farina
1
sobret de llevat en pols
200 ml de llet
2 rovells d'ou
80 g de parmesà ratllat
50 g de bacó
50 g de mantega
oli d'oliva
sal

Preparació:
Escalfeu el forn a 200ºC (amb l'escalfor de dalt i baix).
Talleu el bacó a daus molt petits.
Foneu la mantega al microones o dins d'un cassó al foc i, quan ja no sigui gaire calenta, barregeu-la amb la llet i els rovells d'ou.
En un bol, poseu-hi la farina amb el llevat i la sal, afegiu-hi la barreja anterior, el formatge i el bacó.
Pasteu-ho tot amb les mans fins aconseguir una massa uniforme.
Agafeu-ne petites porcions i doneu-los forma de panets petits.
Col·loqueu els panets sobre la safata de forn prèviament untada amb una mica d'oli; jo els poso a sobre d'una planxa de silicona i així no cal engreixar-la. Si voleu que quedin més daurats, els podeu pintar amb una mica d'ou batut.
Coeu-los al forn, ja calent, durant uns 15 minuts, aproximadament, ja que el temps variarà segons la mida dels panets i del forn.

També es pot canviar el bacó i el parmesà per un grapat d'olives negres picades i unes nous trinxades, només cal vigilar en posar prou nous per a que la massa no quedi massa "tova".
Si els feu una mica més grans, resulten uns bons panets per dinar amb l'avantatge que no cal que la massa fermenti.


dijous, 19 de febrer de 2009

Galetes de mantega i xarop d'erable

Després del meu sant, sempre ve el de l'Eulàlia, un altre cop celebració familiar, però aquesta vegada fem un berenar tipus "bufet"; no tinc tantes cadires i així els més petits poden anar picant i jugant a la vegada.
Aquest cop, a més de la Baklava, vaig fer aquestes galetes que havia vist feia pocs dies al bloc Cuina, cuina, cuina. Resulten
facilíssimes de fer i molt bones. Aquí us poso la meva recepta, una mica adaptada.
El xarop d'erable és un xarop dolç, produït al Canada, que es pot trobar al Supermercat de El
Corte Inglés o a un supermercat anglès que han obert al barri de Sant Antoni de Barcelona.



Ingredients:
  • 165 g de mantega
  • 250 g de farina
  • 110 g de sucre
  • 1 polsim de sal
  • 1/2 ou batut
  • 1 cullerada justeta de xarop d'erable
Cal escalfar la mantega fins que tingui una consistència de pomada i barrejar-la bé amb la farina. Quan estigui ben barrejat, afegir l'ou, el polsim de sal, el sucre i el xarop d'erable i continuar amassant fins que tot estigui ben unit.
Cal deixar reposar un mínim de mitja hora a la nevera, ben tapat amb paper film; quan més consistent quedi la massa, mes fàcil resulta de treballar després.
Després estenem la massa, amb un gruix aproximat d'1 cm i amb uns
talla pastes els donem la forma que volem. Jo els hi poso una mica de sucre per sobre abans de coure-les al forn preescalfat a 180º, durant uns 8-10 minuts, depenent de la força del forn. Cal estar atents perquè es torren molt ràpidament.
Cal anar amb compte en treure-les per a que no es trenquin; es deixen refredar sobre una reixeta fins que s'endureixen una mica.
Amb aquestes quantitats, a mi em surten dues safates de forn; mentre tinc la primera coent-se, la resta de la massa la torno a guardar a la nevera per a que no s'escalfi.

diumenge, 25 de gener de 2009

Per començar

Fa temps que vaig recopilant les receptes que m'agraden en una llibreta on les escric només després d'haver-les fet i quan han superat el "dur judici" familiar. La veritat és que la meva pobre família són els meus conillets d'indies particulars.
Últimament he consultat molts blocs a la recerca de receptes noves amb les que
sorprendre als nostres convidats. Si les copiava en una llibreta també ho podia fer en un bloc!. Les meves filles em van engrescar i aquest és el principi.
Per estrenar-ho, una magnífica recepta copiada del bloc de La cuina vermella.
Es tracta d'unes postres gregues, baklava.
Les vaig fer amb un dinar familiar i van volar. Nosaltres les vam acompanyar d'una mica de nata muntada; el contrast de la nata i l'almívar és espectacular.



BAKLAVA
Ingredients per a 16 unitats


115
g d’ametlles crues sense pell, escaldades .
115
g de nous pelades .
115
g de festucs pelats .
50
g de sucre moreno .
1
culleradeta de canyella mòlta .
Mitja
culleradeta de nou moscada, acabada de ratllar .
50
g de mantega desfeta i una mica més per engreixar .
12 làmines de pasta filo
aprox. de 30X18 cm (cal treure-les de la nevera 3 hores abans) .

Per l’almívar

225 de sucre
150 ml d’aigua
1 cullerada de suc de llimona
1 cullerada d’aigua de tarongina

Preparació
1. Treure la pasta filo de la nevera tancades dins el seu embolcall. Recordar que han d’haver passat 3 hores fins a l’hora d’utilitzar-les.
2. Preparar l’almívar: posar en una cassoleta el sucre, l’aigua i el suc de llimona. Escalfar-ho a foc lent remenant fins que el sucre s’hagi dissolt. Portar-ho a ebullició durant 5 minuts. Afegir l’aigua de tarongina i bullir-ho 2 minuts més. Deixar-ho refredar.
3. Posar un terç dels fruits secs al robot de cuina i triturar-los ben fins. Amb la resta de fruits secs, trinxar-los gruixuts.
4. En un bol, barrejar tots els fruits secs (els tallats fins i els gruixuts) amb el sucre moreno, la canyella i la nou moscada acabada de ratllar.
5. Preescalfar el forn a 180 graus.
6. Engreixar amb mantega un motlle refractari que sigui el mateix tamany o una mica inferior que la pasta filo. (nosaltres, com a recipient vam utilitzar la safata del forn).
7. muntatge: untar una de les làmines de la pasta filo amb mantega i col·locar-la a la plata. Repetir l’operació amb tres làmines més. Posar un terç de la barreja de fruits secs damunt d’aquesta làmina. Disposar a sobre els fruits secs dues làmines més untades amb mantega, i posar desprès un terç de la barreja. Posar dos làmines mes untades amb mantega i la resta de fruits secs, finalitzar amb quatre làmines de pasta filo també untades.
8. Talla la capa superior en triangles i enfornar el baklava entre 30 – 40 minuts, fins que estigui daurada.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...