dimarts, 17 de novembre de 2009

Tiramisú de llimona



Avui surt l'últim disc de Joaquín Sabina, "Vinagre y rosas". Jo no és que sigui molt fan, però el fotògraf d'aquest bloc si que ho és i els anys de convivència fan que, com a mínim, no em desagradi.
El single d'aquest disc és "Tiramisú de limón". No sabia jo si existia realment aquesta recepta, però he vist que la Núria de CocinArte en va publicar una ara fa més o menys un any.
O sigui que aquestes són les postres d'aquest vespre, mentre escoltem el nou disc.
La base d'aquest tiramisú són unes galetes de mantega, que podem fer nosaltres mateixos amb aquesta recepta i així les fem de la mida que necessitem. Jo, com que no tenia gaire temps, he comprat les galetes i la "lemond curd" (crema de llimona) en aquest super de productes anglesos que hi ha al carrer Floridablanca i del que ja he parlat altres vegades

Ingredients:
8 galetes de mantega
450 g de formatge mascarpone
30 cl de nata per muntar
3 cullerades de sucre
8 cullerades de "lemon curd"
3 cullerades de café concentrat

Preparació:
Muntar la nata amb la meitat del sucre fins que quedi ben compacta (ha d'estar molt freda).
Barrejar el mascarpone amb la resta del sucre i afegir la nata poc a poc.
Mullem la galeta amb una mica de café i la posem al fons del got o la copa; la cobrim amb una capa de la crema de mascarpone i a sobre dues cullerades de crema de llimona; tornem a posar una galeta, una capa de crema de mascarpone i acabem amb una capa de lemon curd.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Escudella barrejada

hemc #38 - comida de mi pueblo Aquest mes l'Erika de La Ventolera és l'anfitriona del HEMC #38, i ha proposat com a tema la cuina del meu poble.
Fa temps que volia participar en aquesta trobada virtual de blocs culinaris, però mai feia el pas.
El tema d'aquest mes planteja alguns dubtes a aquells que som de ciutat. Quin és el nostre poble? Hi ha una cuina propia de la ciutat? Per a mi la cuina del meu poble és la cuina que he menjat a casa dels pares i dels avis, aquella cuina de cocció lenta, feta amb temps i amb molt d'amor.
Potser ara anem massa de pressa, però amb una mica d'organització podem fer que aquells plats de sempre no acabin oblidats en un racó.
Total, que aquesta és la meva contribució.
Els primers freds d'aquests dies m'ha fet pensar en una bona escudella barrejada.
Josep Lladonosa, gran xef i historiador de la cuina catalana, en el seu llibre "El gran llibre de la cuina catalana" defineix les escudelles i les sopes com plats que pertanyen a la cuina d'aprofitament, a la cuina que arreplega allò que troba a la nevera per tal de fer un àpat suculent i nutritiu a molt poc preu.
De receptes d'escudella barrejada deu haver-hi tantes com a cases que la fan, precisament perquè admet tot tipus d'ingredients en funció del gust familiar i dels ingredients que teniu a mà.
Uns quants aclariments abans de començar:
  • Els cigrons jo els he cuit a casa, però podeu comprar-los ja cuits. Si ho feu així demaneu una mica del suc de cocció per si us cal afegir-ho a l'escudella. També podeu canviar els cigrons per unes bones mongetes del ganxet o barrejar els dos llegums. Els cigrons cal que siguin de qualitat; a mi els que més m'agraden són el cigronet d'Igualada, molt suau i amb la pell tan fina que es confon amb l'interior, i també el cigró de Fuentesaúco, més gran però també molt gustòs.
  • Si voleu coure els cigrons a casa només cal prendre unes quantes precaucions. Cal que renteu els cigrons amb aigua freda i els poseu en remull unes dotze hores, amb aigua mineral o filtrada. Aquest és un punt important perquè l'aigua de les ciutats porta força residus que canvien la cocció dels cigrons. Hi ha qui posa una mica de bicarbonat en aquesta aigua, però trobo que si l'aigua està filtrada no cal.
  • A l'hora de coure'ls cal posar-los amb aigua bullint, amb prou quantitat per a que després els cobreixi. Aquesta aigua també va bé que sigui mineral o filtrada. Jo hi poso la sal, una fulla de llorer i una cabeça sencera d'alls.
  • El temps de cocció depèn de l'olla amb que la feu. Jo la faig amb l'olla ràpida. Quan comença a bullir hi poso els cigrons i tanco l'olla; quan comença a pitar abaixo una mica el foc i la deixo 35 minuts. Ha de coure a foc lent, però sense deixar de bullir. Jo els deixo reposar a la mateixa olla per a que es refredi a poc a poc i engreixi una mica el caldo. Si ho feu a l'olla normal trigareu una mica més de temps, només heu de controlar que si disminueix la quantitat d'aigua la que afegiu ha d'estar bullint.
  • Encara que sembli entretingut, penseu que els llegums es conserven bé, inclús congelats. Si un dia teniu temps, feu més quantitat del compte, poseu-los coberts del suc de la cocció en recipients per anar al congelador i etiqueteu-los bé. Penseu, però, que els que hi ha al congelador tampoc dura eternament.
  • Finalment penseu en les proporcions; uns 100 g de cigrons secs equivalen a uns 250 g de cigrons ja cuits.
Ingredients:
2 l i mig de caldo de pollastre
1 pit de pollastre
mitja botifarra blanca
quatre tires de cansalada fumada
200 g de cigrons ja cuits
100 g d'arròs
100 g de fideus perla
unes fulles de bleda
1 porro
1 pastanaga
1 patata mitjana

Preparació:
Tallar el porro, la pastanaga i la patata a dauets petits i sofregir-ho. Afegir el pit de pollastre i la cansalada també tallats a trossos petits.
Afegir el caldo i, quan bulli, posar-hi l'arròs. Quan porti 10 minuts, afegir-hi els fideus i les fulles de bleda tallades ben petites.
Quan els fideus ja siguin quasi cuits, afegiu els cigrons amb una mica del caldo de cocció i la botifarra blanca tallada a trossets petits. Deixeu que bulli tot junt uns minuts i ja teniu una escudella reparadora per als dies d'hivern. Ha de quedar una consistència una mica espesa, no una sopa clara.
Les verdures també les podeu canviar al vostre gust. Queda perfecta amb unes fulles de col, una mica d'api o unes quantes mongetes verdes. Hi ha que també li afegeix botifarra negra.

divendres, 6 de novembre de 2009

Panellets


La veritat és que no sabia si penjar o no la recepta; ja ha passat la castanyada i sembla que ja no toca, però a casa meva tampoc importa gaire, si n'hi han , es mengen. Per una altra banda, l'Amparo me l'ha demanada, i jo no se resistir-me a les peticions familiars.
De receptes de panellets hi ha moltes, però la diferència bàsica és si porten patata o moniato o si el massapà és l'autèntic, només amb ametlles i sucre.
La patata i el moniato té com a finalitat lligar millor la massa i fer-la més lleugera, però també li resta gust al massapà.
Aquesta és la recepta fàcil, la que fan els nens a les escoles, la que surt sempre.
Se li sol posar igual de pes de sucre, d'ametlles i de patates, però jo prefereixo posar menys patata.
Amb aquests ingredients em van sortir quasi 1 i 1/2 kg de panellets, si en voleu menys només cal reduir-los en proporció.

Ingredients:
500 g d'ametlles marcona crues triturades
500 g de sucre
2 patates mitjanes bullides
pinyons (no els vaig pesar, però potser era una mica més de 250 g)
200 g d'ametlla marcona ratllada)
una mica de café instantani
una mica de xocolata instantània
sucre glaç
100 g de coco
una mica de xarop de grossella
una mica de melmelada de maduixa

Preparació:
Bullir les patates amb pell i tot i deixar-les refredar. Pelar-les i fer un puré sec aixafant-les amb una forquilla.
En un bol barrejar les ametlles i el sucre i afegir el puré de patates ben fred. Aquest punt és important, ja que l'escalfor fa que el sucre es desfaci massa i la pasta costi més de treballar. Barreja primer amb una forquilla i després amb una espàtula ; la barreja s'ha d'aixafar fins que quedi unida, però sense remenar-la; si es treballa massa passa el mateix que si està calenta, la pasta queda massa tova i costa de treballar. Si, malgrat tot, us passa aixó, deixeu la massa tapada una estona a la nevera.
Amb aquesta pasta bàsica, feu tantes parts com a tipus de panellets voleu preparar; jo vaig fer 6 parts, però no totes d'igual tamany, ja que els de pinyons continuen sent els reis.

De pinyons:
Agafeu trossets de pasta i feu boletes no gaire grans; cobriu-les amb pinyons. Hi ha qui els passa per una mica de clara d'ou per facilitar la tasca; si la pasta és prou humida no cal. Un cop fets els col·loqueu en una plata al forn i els pinteu amb rovell d'ou barrejat amb unes gotes d'aigua; aixó no és imprescindible, però farà que quedin daurats i més bonics.
Fornejar a 200º només el temps que quedin daurats per fora, però amb l'interior ben tendre.
D'ametlles:
Feu barretes no gaire grans i arrebosseu-les amb les ametlles picades. Pinteu-los també amb el rovell d'ou.
De coco:
Barrejeu la mateixa quantitat de pasta amb coco ratllat (en volum, no pas en pes). Barregeu-ho bé i doneu-hi forma de piràmide.
De café:
Barregeu la pasta amb una punta de café instantani i feu barretes petites. Tasteu una mica la massa per ajustar la quantitat de café, però vigileu perquè al coure'ls el gust puja. Passeu-los per sucre glaç i poseu-los al forn.
De xocolata:
Barregeu la pasta amb una mica de xocolata instantani (jo vaig fer servir xocolata desfeta Paladín) i feu boletes. Passeu-los per sucre glaç.
De grossella:
Barregeu la pasta amb una mica de xarop de grossella. Vigileu no poseu massa xarop perquè el líquid estova la pasta i costa més de treballar. Feu boletes, passeu-les per sucre glaç, feu un forat al mig i poseu una mica de melmelada de maduixa.

Vigileu al treure'ls del forn, val més deixar-los refredar una mica per evitar que es trenquin. Un cop fora, deixeu-los refredar completament en una reixa.
Els panellets milloren a mesura que s'assequen, o sigui que els podeu fer un o dos dies abans.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...