dissabte, 17 desembre de 2011

Pells de patates cruixents



Aquesta és d'aquelles receptes que va despertar la meva curiositat només pel títol.
Qui pot cuinar unes pells de patata que inicialment van destinades a les escombraries?
Quan l'Alfons de Les Receptes de Sant Hilari la va publicar fa temps, va quedar automàticament a la llista de "pendents"
És molt fàcil i ideal per sorprendre amb un aperitiu fora del comú.

Ingredients:
Patates grans
Sal gruixuda o barreja d'herbes o les dues coses

Preparació:
Escalfar el forn a 180º
Rentar molt bé les patates sota l'aixeta d'aigua.
Pelar-les procurant que quedin tires llargues i no gaire primes.
Col·locar les tires en una plata d'anar al forn amb una mica de sal gruixuda i un fil d'oli per sobre.
Enfornar uns 20 minuts i girar-les per tornar a coure uns 15 minuts més. Els temps són aproximats, es tracta que quedin daurades i cruixents.
Amanir amb una mica més de sal o amb la barreja d'herbes o amb les dues coses juntes i ja teniu un aperitiu sorprenent.
Ideal per aprofitar un dia que cuines patates per a fer un altre plat.

dissabte, 10 desembre de 2011

Cruixent de quinoa



No us ha passat mai que compreu un producte perque us crida l'atenció però que no sabeu com utilitzar? A mi em passa sovint.
Em confeso tastaolletes per naturalesa i una mica compulsiva si es tracta de comprar ingredients desconeguts. Penso que ja trobaré la manera de fer-ho servir, o no, però una mica és igual.
M'agrada perdre'm a les botigues d'alimentació, badar entre les parades dels mercats; aquí i quan anem de viatge, per a tortura de la meva família, i sempre acabo comprant alguna cosa que després trigo un temps a utilitzar.
Aixó em va passar amb la quinoa. Segons l'Enciclopèdia Catalana es tracta d'una planta que "
Procedeix del Perú i és conreada en una gran part de l'Amèrica del Sud. Les llavors són de composició i propietats semblants a les dels cereals, i són emprades en l'alimentació humana i de l'aviram". No recordo perquè la vaig comprar; potser havia llegit alguna cosa sobre aquest pseudocereal, potser havia sentit parlar de les seves propietats, el cas és que em vaig trobar amb la quinoa a casa i havia de donar-li alguna utilitat.
La resposta la vaig trobar al bloc de la Mª Luisa de Zerogluten, que va fer aquest cruixent de quinoa tan espectacular. Gracias Mª Luisa y muchos ánimos.
Aquesta és la meva versió del cruixent.


Ingredients:
100g de quinoa
aigua (el doble del volum de la quinoa)
2 cullerades soperes de curry
2 cullerades soperes de farina de cigrons
2 ous
1 porro
1/2 pebrot vermell
oli i sal

Preparació:
Abans de res, s'ha de rentar molt bé la quinoa per a que treure-li el gust amarg.
La posem a bullir a foc lent fins que es consumeixi tota l'aigua, més o menys 10 minuts. Una altre manera de saber si està feta és comprovar que es vegi l'espiral que surt al seu interior quan està cuita. La sal li posarem després.
Mentre es cou la quinoa, piquem les verdures ben petites.
A un bol barregem bé la quinoa amb les verdures crues, el curry, els ous batuts, la farina de cigrons i la sal al gust.
A una paella amb abundant oli calent anem posant cullerades soperes de la massa que tenim preparada i les estenem amb la mateixa cullera. Es tracta que quedin el més fines possibles i que la capa exterior quedi ben torrada per aconseguir l'efecte cruixet.
Només queda posar-les en un paper de cuina per a que deixin anar l'excés d'oli i ja les podem tastar.
El resultat, sorprenent. A casa segur que les tornarem a fer algun altre dia.

dissabte, 3 desembre de 2011

Trinxat de la Cerdanya


Aquesta deu ser una de les maneres de menjar col que més èxit tenen a casa seva.
És una recepta simple, amb pocs elements, però que en convinar-se tenen el gust dels plats de sempre.
Un plat contundent ara que a la fi sembla que arriben els dies d'hivern.

Ingredients per a quatre persones:
Una col d'hivern de la Cerdanya o, en el seu defecte, una col arrissada
Quatre patates mitjanes
Una botifarra blanca del perol
Quatre talls de cansalada viada
Oli i sal

Preparació:
Netejar i rentar la col; treure els trocs centrals.
Pelar i tallar les patates a trossos regulars.
Bullir les patates i la col en aigua amb sal fins que gairebé es desfacin.
En una paella amb una gota d'oli, rossejar els talls de cansalada i reservar-los.
En el mateix oli, desfer la botifarra del perol i sofregir les patates i la col ben escorregudes, remenat-les i aixafant-les.
En el moment de servir el plat, posar la cansalada per sobre.

divendres, 6 maig de 2011

Amanida de pollastre amb vinagreta de cireres



Alguna vegada ja he comentat receptes d'en Carlos Arguiñano; són receptes senzilles, sense gaires complicacions, però que surten quasi bé sempre.
Aquesta és una amanida que em va cridar l'atenció.
És una amanida de pollastre on el pollastre no estava ni fregit, ni rostit, ni arrebossat ni passat per la planxa; està cuit en aigua i cobert d'herbes. L'altre punt diferent li dóna la vinagreta, que ell la va fer amb maduixes i que jo, en funció del que hi havia a la nevera, vaig fer de cireres.
El resultat és una amanida lleugera que, segons la quantitat que en fem, pot servir de plat únic ara que comença a fer calor i no venen de gust plats gaire contundents.

Ingredients:
per l'amanida:
Enciams variats (jo vaig fer servir endívies i enciam romà)
2 pits de pollastre, sencers, sense pell ni os
orenga, sal i pebre
per la vinagreta:
12 cireres
llavors de sèsam
oli, vinagre i sal

Preparació:
Salpebrem els pit de pollastre sencers i els passem per orenga picat de manera que quedin ben arrebossats. A continuació els emboliquem en paper transparent molt apretat, tot formant un xurro apretat; per evitar que s'ens desfaci, els lliguem una mica.
Els submergim en aigua bullint fins que estiguin ben cuits, amb uns 10 minuts hi ha ben bé prou. Els treiem de l'aigua i deixem que es refredin.
Mentre esperem, piquem ben petites les cireres, i les barregem amb una part de vinagre i dues d'oli, la sal i les llavors de sèsam per lligar la vinagreta.
Tallem el pollastre a rodanxes i servim acompanyat dels enciams nets i tallats petits i la salsa vinagreta.
De ben segur que la convinació us sorprendrà.

dissabte, 13 novembre de 2010

Mandonguilles amb mozzarela


Una altra recepta d'en Jamie Oliver, aquesta del llibre "La cocina de Jamie Oliver".
De fet són unes mandonguilles amb espècies i mozzarela, però la combinació està plena d'aromes mediterrànies.

Ingredients:
500g de carn picada de vedella
500g de carn picada de porc
2 cullerades d'orenga sec
1/2 culleradeta de llavors de comí picades
1 culleradeta de romaní fresc picat
1 ou
pa ratllat
sal
pebre
salsa de tomàquet
2 manats d'alfàbrega fresca
2 boles de mozzarela

Preparació:
En un bol, posem els dos tipus de carn, l'ou, l'orenga, el comí, el romaní, la sal, el pebre i el pa ratllat necessari per a que la pasta quedi lligada, però no massa seca. Barregem bé tots els ingredients i fem les mandonguilles.
En una paella o cassola de fons gruixut i que pugui anar al forn, posem una mica d'oli i fregim les mandonguilles. Quan estan daurades per totes bandes, afegim la salsa de tomàquet ja feta, les fulles d'alfàbrega i la mozzarela trencada a trossos amb les mans. Apaguem el foc i posem la cassola al forn a 200ºC uns 15 o 20 minuts, fins que es fongui el formatge.
Mossegar un tros de mandonguilla juntament amb el formatge resulta sorprenent.

dissabte, 6 novembre de 2010

Verat en escabetx


Hi ha plats que t'agraden des de sempre i no saps ben bé perquè.
A mi em passa amb el verat en escabetx. No m'agraden les sardines en escabetx ni altres
tipus d'escabetxos, però el verat fet així, en fred, és la meva debilitat.
Quan hi ha al mercat es fàcil que aprofiti i tingui un parell o tres a la nevera. M'agrada amb pa amb tomàquet en un entrepà o trencat sobre unes fulles d'enciam i amanit amb el mateix escabetx.
Malgrat no és el millor moment, són més gustosos a l'estiu, encara en vaig trobar l'altre dia a la peixeteria i m'he decidit a posar-la.
La recepta és una adaptació d'una d'en Josep Lladonosa; ell la fa amb sardines, però ja us he dit que a mi m'agrada el verat.

Ingredients:

2 o 3 verats
1 fulla de llorer
3 parts d'oli
2 partts de vinagre
5 grans d'all
pebre en gra
sal

Preparació:
Demaneu a la peixeteria que us netegin el verat però deixin l'espina i us el tallin en dues o tres rodanxes gruixudes.
Col·loqueu els talls a una cassola de terrissa un al costat de l'altre i escampeu per sobre els alls tallats a làmines fines, el llorer, el pebre i la sal.
Berregeu l'oli i el vinagre i tireu per sobre del verat; no cal que arribi a cobrir-ho, amb que arribi a la meitat o adues terceres parts, hi ha prou. La quantitat d'oli i de vinagre dependrà del tamany de la cassola i dels talls de verat.
Deixeu-ho coure a poc a poc fins que el verat estigui cuit.
Com tots els escabetxos, s'aguanta força dies a la nevera i la vinagreta resulta perfecta per una amanida amb el mateix verat o amb una mica de tonyina.

dimecres, 3 novembre de 2010

Llengües de gat d'espinacs


Ja fa temps que em feia gràcia anar a un taller de cuina dels que organitza l'espai del consum dels supermercats BonPreu, i el passat mes de setembre en vaig tenir l'oportunitat.
El taller el feia en David Lienas i es tractava de cuinar galetes dolces i salades.
Potser la que em va sobtar més van ser aquestes llengües de gat d'espinacs. En David va utilitzar uns espinacs liofilitzats en pols impossibles de trobar per al consumidor normal, però també ens va donar diferents alternatives.
Vaig aprofitar que tenia un manat d'espinacs a la nevera i vaig fer la meva adaptació de la recepta.

Ingredients:
100 g de mantega pomada
50 g de sucre glaç
2 ous
125 g de farina
un pessic de sal
20 g de parmesà ratllat
1 manat d'espinacs

Preparació:
Netejar bé els espinacs i saltejar les fulles breument, just per a que es facin una mica, però no deixin anar massa aigua. Posar-les a escorrer bé.
Mentre escorren, batre la mantega amb el parmesà ratllat fins a que obtinguem una crema llisa.
Afegir el sucre glaç i tornar a treballar tot amb el batedor. Incorporar els ous d'un en un, batent després de cada addicció.
Espremer bé els espinacs per a treure tot l'aigua i picar-los el més finament possible. Afegir a la massa i barrejar. Tamissar la farina i incorporar-la a poc a poc, treballant-la tant a poc a poc com es pugui. Deixar reposar la massa a temperatura ambient uns 20 minuts.
Posar paper sulfuritzat en una plata d'anar al forn.
Omplir una màniga pastissera amb un broquet mitjà i fer palets de massa de 5 cm de llarg espaiats 2 cm entre si. Coure-les 10 0 12 minuts al forn pre-escalfat a 175º fins que es vegin daurades les vores.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...