dimecres, 27 de maig de 2009

Focaccia amb romaní

L'estiu del 2004 vam passar una setmana a Roma amb les nenes. Va ser una experiència fantàstica; per a elles era el primer viatge en avió i, per a tots, va ser el primer d'uns quants viatges junts a l'estranger.
Vam tastar moltes de les coses de la gastronomia italiana, per altra banda , molt agraïda de menjar quan vas amb infants. Entre altres coses, vam descobrir la "bressaola", com una mena de pernil però de vedella, els espaguetis a la "vongole" (amb cloïses) i la "focaccia" amb romaní.
Aquesta focaccia la vam menjar a la millor pizzeria que he trobat "La Sagrestia" un local petit prop del Panteó. Normalment la focaccia és com una massa de pizza una mica gruixuda a la que se li poden posar diferents coses.
Avui és el dia ideal per recuperar una recepta que ens porta records de Roma i preparar-se per aquesta nit tan especial.
En aquest cas, es tracta d'una massa fina, cruixent que només porta unes fulles de romaní, una mica de sal gruixuda i un raig d'oli d'oliva. No és exactament com la del restaurant, però tenint en compte que no tinc forn de llenya, no està gens malament.

A casa la fem de tant en tant per picar, per acompanyar un sopar amb embotits o per aquells dies de partit davant la tele, que aquesta temporada han estat molts.
Malgrat posa uns temps de repòs força llargs per a que fermenti la massa, si els escorceu una mica tampoc passa res. També podeu congelar una part de la massa i tenir-la mig preparada per a un altre dia. El llevat de forner es pot trobar al forn, si us el venen, o als supermercats Bonpreu, a la nevera dels iogurts, en paquets de 20 g.




Ingredients:
Per la massa
600 g de farina
15 g de llevat de forner
aigua i sal fina

Per l'acabat:
oli d'oliva
fulles de romaní
sal gruixuda


Preparació:
Posar la farina i la sal fina al marbre fent un volcà amb un forat al mig. Afegir el llevat desfet amb una mica d'aigua tèbia. Amassar enèrgicament a la vegada que afegim aigua tèbia fins aconseguir una massa homogènia i lleugera. Tapar-ho amb un drap humit i deixar reposar durant 1 hora i mitja fins que augmenti de volum més o menys el doble.
Fer tres parts amb la massa i fer tres boles. Estendre una bola amb el corró fins que quedi ben fina i tallar-la a la mida d'una placa de forn. Amb aquestes quantitats surten per a tres plaques. Si no es vol gastar tota la massa, aquest és el moment de congelar les boles que sobren ben embolicades amb paper film.
Un cop estesa la massa, es deixar
reposar 30 minuts. Fer pressió amb el dit polze al llarg de tota la placa per a que es formin els foradets característics i espolsar amb una mica de sal gruixuda i oli d'oliva.
Coure en el forn calent (180º-200º), encés a dalt i a baix (sense grill). Durant els primers 10 minuts cal vaporitzar aigua com a mínim 3 cops. A partir d'aquí, espolsar unes fulles de romaní; es poc fer amb fresc si és la temporada, sinó, jo acostumo a tenir-ne sec en un pot i també dona bon resultat. Finalment s'ha de pintar amb oli d'oliva.
S'acaba de coure al forn sense obrir la porta i controlant fins que quedi torrat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...