dissabte, 13 de novembre de 2010

Mandonguilles amb mozzarela


Una altra recepta d'en Jamie Oliver, aquesta del llibre "La cocina de Jamie Oliver".
De fet són unes mandonguilles amb espècies i mozzarela, però la combinació està plena d'aromes mediterrànies.

Ingredients:
500g de carn picada de vedella
500g de carn picada de porc
2 cullerades d'orenga sec
1/2 culleradeta de llavors de comí picades
1 culleradeta de romaní fresc picat
1 ou
pa ratllat
sal
pebre
salsa de tomàquet
2 manats d'alfàbrega fresca
2 boles de mozzarela

Preparació:
En un bol, posem els dos tipus de carn, l'ou, l'orenga, el comí, el romaní, la sal, el pebre i el pa ratllat necessari per a que la pasta quedi lligada, però no massa seca. Barregem bé tots els ingredients i fem les mandonguilles.
En una paella o cassola de fons gruixut i que pugui anar al forn, posem una mica d'oli i fregim les mandonguilles. Quan estan daurades per totes bandes, afegim la salsa de tomàquet ja feta, les fulles d'alfàbrega i la mozzarela trencada a trossos amb les mans. Apaguem el foc i posem la cassola al forn a 200ºC uns 15 o 20 minuts, fins que es fongui el formatge.
Mossegar un tros de mandonguilla juntament amb el formatge resulta sorprenent.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Verat en escabetx


Hi ha plats que t'agraden des de sempre i no saps ben bé perquè.
A mi em passa amb el verat en escabetx. No m'agraden les sardines en escabetx ni altres
tipus d'escabetxos, però el verat fet així, en fred, és la meva debilitat.
Quan hi ha al mercat es fàcil que aprofiti i tingui un parell o tres a la nevera. M'agrada amb pa amb tomàquet en un entrepà o trencat sobre unes fulles d'enciam i amanit amb el mateix escabetx.
Malgrat no és el millor moment, són més gustosos a l'estiu, encara en vaig trobar l'altre dia a la peixeteria i m'he decidit a posar-la.
La recepta és una adaptació d'una d'en Josep Lladonosa; ell la fa amb sardines, però ja us he dit que a mi m'agrada el verat.

Ingredients:

2 o 3 verats
1 fulla de llorer
3 parts d'oli
2 partts de vinagre
5 grans d'all
pebre en gra
sal

Preparació:
Demaneu a la peixeteria que us netegin el verat però deixin l'espina i us el tallin en dues o tres rodanxes gruixudes.
Col·loqueu els talls a una cassola de terrissa un al costat de l'altre i escampeu per sobre els alls tallats a làmines fines, el llorer, el pebre i la sal.
Berregeu l'oli i el vinagre i tireu per sobre del verat; no cal que arribi a cobrir-ho, amb que arribi a la meitat o adues terceres parts, hi ha prou. La quantitat d'oli i de vinagre dependrà del tamany de la cassola i dels talls de verat.
Deixeu-ho coure a poc a poc fins que el verat estigui cuit.
Com tots els escabetxos, s'aguanta força dies a la nevera i la vinagreta resulta perfecta per una amanida amb el mateix verat o amb una mica de tonyina.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Llengües de gat d'espinacs


Ja fa temps que em feia gràcia anar a un taller de cuina dels que organitza l'espai del consum dels supermercats BonPreu, i el passat mes de setembre en vaig tenir l'oportunitat.
El taller el feia en David Lienas i es tractava de cuinar galetes dolces i salades.
Potser la que em va sobtar més van ser aquestes llengües de gat d'espinacs. En David va utilitzar uns espinacs liofilitzats en pols impossibles de trobar per al consumidor normal, però també ens va donar diferents alternatives.
Vaig aprofitar que tenia un manat d'espinacs a la nevera i vaig fer la meva adaptació de la recepta.

Ingredients:
100 g de mantega pomada
50 g de sucre glaç
2 ous
125 g de farina
un pessic de sal
20 g de parmesà ratllat
1 manat d'espinacs

Preparació:
Netejar bé els espinacs i saltejar les fulles breument, just per a que es facin una mica, però no deixin anar massa aigua. Posar-les a escorrer bé.
Mentre escorren, batre la mantega amb el parmesà ratllat fins a que obtinguem una crema llisa.
Afegir el sucre glaç i tornar a treballar tot amb el batedor. Incorporar els ous d'un en un, batent després de cada addicció.
Espremer bé els espinacs per a treure tot l'aigua i picar-los el més finament possible. Afegir a la massa i barrejar. Tamissar la farina i incorporar-la a poc a poc, treballant-la tant a poc a poc com es pugui. Deixar reposar la massa a temperatura ambient uns 20 minuts.
Posar paper sulfuritzat en una plata d'anar al forn.
Omplir una màniga pastissera amb un broquet mitjà i fer palets de massa de 5 cm de llarg espaiats 2 cm entre si. Coure-les 10 0 12 minuts al forn pre-escalfat a 175º fins que es vegin daurades les vores.

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Blat de moro a la mexicana


A casa ens agrada el blat de moro pràcticament de totes maneres: bullit, a la bra
ssa, desgranat amb amanida...
Aquesta és una recepta d'en Jamie Oliver. Durant aquest temps de baixa i malaltia molts amics m'han regalat llibres de cuina, que saben que m'agraden i que han fet més lleugers els llargs dies. Un d'aquests llibres és la "Escuela de cocina" d'aquest cuiner anglès i d'on he tret la recepta. Aquest llibre recull una sèrie de programes on pretenia ensenyar a cuinar a tot un grup de gent del nord d'Anglaterra. Són receptes fàcils, sense gaires complicacions, per a gent que comença, però que tenen un punt d'originalitat.

Ingredients:
4 panotxes de blat de moro

80g de formatge parmesà ratllat
una mica de bitxo vermell fresc picat
una mica de mantega
sal
pebre
4 rodanxes de llima

Preparació:
Es couen les panotxes en aigua bullint amb sal durant 8 o 10 minuts. Quan el blat de moro està tendre s'escorren bé.
A un plat es posa el formatge ratllat i el bitxo picat molt fi i sense llavors.
S'unten les panotxes amb la mantega per totes bandes i es passen per la barreja de formatge i bitxo.
Es posa una mica de sal i pebre i es serveixen acompanyades de les rodanxes de llima per espremer-les per sobre.

dissabte, 24 de juliol de 2010

Pastís de pastanaga i nous



Aquest és un dels pastissos predilectes de la meva filla i, com que avui és el seu aniversari, la recepta va dedicada a ella.
Per molts anys, Núria.
És un pastís lleuger i saludable. Les pastanagues el fan esponjós i les nous li donen un toc cruixent quan el mossegues.
Ja veieu, no té gaires complicacions i és molt fàcil de fer.


Ingredients:
4 ous
250ml d'oli de gira-sol
225g de farina
10 g de llevat químic
350 g de sucre
un polsim de sal
400 g de pastanaga ratllada
125 g de nous picades

Preparació:
Escalfem el forn a 180º.
En un bol posem el sucre, l'oli, la sal i els ous sencers. Ho barregem tot amb un batedor de clares o enganyamarits. Afegim la farina, tamisada i barrejada amb el llevat, de mica en mica i lligant-ho amb el batedor de clares fins que no es vegi res de blanc de la farina....Després hi afegim la pastanaga ratllada i continuem remenant però ara amb una llengua o espàtula.
Un cop estigui tot ben barrejat ens haurà quedat una pasta no molt seca i aquí es on afegim les nous, i continuem remenant amb l'espàtula.
Ho passem a un motlle untat amb oli i el fiquem al forn fins que punxem i surti net.. El temps depèn del forn però jo vaig trigar quasi 1 hora.

dimecres, 14 de juliol de 2010

Pastís de formatge i carbassó



Fa una calor que em moro; ja no se on posar-m'hi.
Agafo l'autobús, amb l'aire condicionat, i em conecto els auriculars. A RAC1 l'Elisènda Camps entrevista a la Mireia Carbó i, maravella de maravelles, avui toca plats freds que pots deixar preparats abans d'anar a la platja, o d'anar a treballar, o fer al matí per menjar per sopar.
N'ha explicat uns quants, però jo he triat aquest pastís de formatge i carbassó.Fàcil de fer, lleuger i si l'acompanyeu d'una bona amanida, pot ser un bon plat únic per a sopar.

Ingredients:

- 8 ous
- 100 g de mató o formatge fresc
- 4 cullerades de parmesà ratllat
- 2 carbassons
- Mantega
- Pa ratllat
- Sal i pebre


Preparació:

Salteu els carbassons tallats, sense pelar, a rodanxes molt fines amb una mica de mantega.
En un recipient, barregeu els ous amb el mató, el formatge parmesà, sal i pebre i passeu-ho per la batedora elèctrica.
Afegiu-hi els carbassons.
Pinteu un motlle amb mantega i pa ratllat i ompliu-lo amb l’elaboració obtinguda anteriorment.
Coeu-ho al forn a 200º durant 20 minuts, aproximadament.
Un cop fred, desemmotlleu-ho.
També podeu fer-ho amb albergínies, carxofes, patates, cebes, etc. Només cal preveure de coure una mica les verdures més dures abans d'afegir-ho a la preparació d'ous i formatge.

dimecres, 3 de febrer de 2010

Xató

A vegades hi ha plats que fas una vegada, per canviar, per fer una gràcia, i s'acaven convertint en una tradició.
A mi això em passa amb el xató. Per celebrar el meu sant sempre ve a dinar la meva família (pares, germans, cunyats, nebots.., total 17 persones); un any, per això de canviar, vaig decidir fer un xató, que ja començava la temporada. El plat és ara obligatòri; puc canviar el vermut, el segon plat, les postres, però el primer plat sempre ha de ser una amanida de xató.



El xató és una amanida d'hivern que es pren al Garraf pels volts de Carnaval. La seva autoria se la disputen Vilanova, Sitges, el Vendrell i a cada casa es prepara amb la seva fòrmula particular. Bàsicament porta escarola, bacallà, tonyina, anxoves i olives, i la salsa que és el punt que la fa diferent a cada lloc.
Jo us poso la recepta que fem a casa, la que ens agrada, no se si és la més ortodoxa, però és la nostra.
Una última cosa: el xató es pot menjar "viu" o "mort", depen del moment en que es posa la salsa. En el xató mort la salsa es posa abans i es deixa que l'amanida es vagi impregnant de tots els gustos; al xató viu la salsa s'afegeix en l'últim moment i es cadascú qui la barreja al seu gust. A casa ens agrada més mort, cosa que permet tenir l'amanida preparada amb temps i no haver d'esperar a última hora.
Dos últims consells:
No us sàpiga greu comprar una bona tonyina, unes bones anxoves i un bon bacallà. Aquest és d'aquells casos en que pot canviar el gust del plat i val la pena gastar una mica més.
Podeu preparar molta més salsa; es conserva molt bé en un pot de vidre a la nevera i resulta excel·lent per acompanyar unes verdures a la planxa o un simple arròs blanc.

Ingredients:
Per l'amanida:
1 escarola
150 g de bacallà esqueixat i desalat
150 g de tonyina
12 anxoves desalades
50 g d'olives arbequines
50 g d'olives negres

Per la salsa:
100 g d'ametlles torrades
100 g d'avellanes torrades
4 grans d'all
4 nyores
4 llesques de pa del dia abans
sal
oli
vinagre

Preparació:
Posar les nyores, netes de llavors, en remull amb aigua calenta.
Remullar les llesques de pa amb el vinagre.
Picar les ametlles, les avellanes els alls i la sal. Afegir el pa remullat en el vinagre i la polpa de les nyores. Si heu deixat les nyores en remull molt de temps i la pell està tova, també les podeu posar senceres.
Quan tot estigui ben barrejat, afegir l'oli a poc a poc sense deixar de remenar per anar lligant la salsa. Si queda massa espesa, es pot anar afegint aigua de remullar les nyores fins a que tingui la consistència que volem.
Per muntar l'amanida netegem i escorrem bé l'escarola, la tallem en trossos petits i afegim la tonyina, les anxoves tallades, el bacallà esqueixat i les olives. Posem una mica de salsa per sobre i barregem bé.
En el moment de servir podem posar una mica més de salsa.

diumenge, 17 de gener de 2010

Tortell de Sant Antoni

Avui hi ha motius de celebració. He acabat un llarg tractament que m'ha mantingut aturada molt de temps i sembla que les forces comencen a tornar, i, a més a més, avui és Sant Antoni Abat, el del porquet, patró dels animals i del meu barri.
Per celebrar la festa major, res millor que un tortell, com el de Reis, que no vaig fer, però amb un porquet a dins.
La recepta l'he tret del programa de TV3 Dolça Catalunya, on també hi ha un vídeo força clar de com fer-ho.
El massapà del farcit és la de la pasta mare de la recepta de panellets de la Carme Ruscalleda.

Ingredients:

Per al massapà:
250 g d'ametlles en pols
175 g de sucre
75 g d'aigua mineral
1/2 clara

Per al brioche:
Per la massa mare:
10 g de llevat premsat de forner
35 g d'aigua
75 g fe farina fluixa


Per la resta de la massa:
35 g de sucre
20 g de llard
250 g de farina de força
2 g de sal
1 ou
ratlladura d'una llimona
65 g d'aigua

Per la decoració:
Fruita confitada o ametlla laminada o ambdues coses

Preparació:
Per a fer el massapà:
Mesclem dins d'una cassola prou ample el sucre i l'aigua i ho portem a ebullició per convertir-ho en xarop. Aboquem les ametlles en pols i remenem fins que queda una pasta lligada. Apartem del foc i ho deixem refredar. Afegim la clara sense muntar i ho remenem bé. Deixem reposar la pasta dues hores a la nevera. També es pot fer el dia abans.

Preparem la massa mare: en un bol triturem el llevat amb la mà i afegim l'aigua; ho batem amb la mà i aboquem la farina. Ho remenem fins a obtenir una massa homogènia. Tapem amb un drap de cuina i la deixem en un lloc tebi i sense corrents d'aire fins que dobli el volum (uns 20 minuts). El programa recomana deixar reposar la massa dins del forn apagat, i així ho vaig fer.

En un bol hi barregem el sucre, la sal, el llard (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona i l'aigua, per aquest ordre. Hi afegim l'ou i la farina. Amassem fins que quedi una massa elàstica; afegim la massa amb llevat, que ja ha augmentat el volum, i tornem a amassar fins que quedi tot ben integrat. L'estirem sobre el marbre amb l'ajuda d'un corró. A sobre hi col·loquem el xurro de massapà amb la sorpresa ben amagada. Anem embolcallant el massapà amb la massa, tot cargolant fins que quedi un xurro de massa amb el massapà a l'interior. Formem el tortell i el col·loquem ben centrat en una safata d'anar al forn; el pintem amb una mica d'ou batut.

L'hem de deixar fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapat amb un drap en un lloc tebi. Aquesta vegada durant dues hores o fins que dobli el seu volum.

Un cop ha llevat el tornem a pintar amb ou i li posem les fruites confitades. El posem al forn a 230º durant uns 20 minuts. Quan estigui cuit el deixem refredar damunt d'una reixa.

dissabte, 9 de gener de 2010

Gulasch


Entre els regals que m'han portat els reis, hi ha un IPod. Ja se que no és una novetat mundial, però porto un parell de dies jugant i trobant-li possibilitats, com una nena amb sabates noves.
Una de les primeres coses que vaig fer va ser instal·lar-me l'aplicació ITunes per tal de poder omplir-lo de música i altres coses. Tafanejant per la pàgina vaig trobar el servei de podcast, audios i vídeos que pots baixar per sentir i veure quan vulguis.
Em vaig subscriure a uns quants programes de ràdio i tele que m'agraden, però no sempre en puc gaudir per problemes d'horari, i vaig trobar un enllaç que es deia "Audiorecetas". Tafanera com soc i addicta als temes de cuina, vaig mirar de que es tractava. Són receptes de cuina alemanya, explicades en castellà i emeses des de Bonn per la Deustsche Welle.
No cal dir que és un altre dels podcasts als que m'he subscrit i aniré fent provatures.
La d'avui, el gulasch. És una carn estofada, molt especiada i que, segons l'explicació de la recepta, té un origen hongarès i va arribar a Alemanya a través d'Àustria. Nosaltres el vam tastar a Berlín, fa tres estius amb una temperatura que potser no acompanyava gaire, però ens va deixar amb les ganes de tastar-la en unes altres condicions. Avui el país està colgat de neu, a Barcelona el termòmetre marca 8º a les dues de la tarda i fa un fred que pela, o sigui que potser és el dia adient per a una menja contundent com aquesta.

Ingredients:
500 g de carn de vedella tallada a daus
2 cebes
2 pastanagues
3 pebrots (jo he posat 2 verds i 1 vermell)
6 dents d'all
1 cullerada de tomàquet concentrat
20 g de llard
1 got de vi negre
3 culleradetes de farina de blat de moro (Maizena)
1/2 litre de brou de carn
sal, pebre negre, pebre de canyella, orenga i comí
200 g de fideus

Preparació:
Sofregir la ceba i la pastenaga tallades a daus en el llard; afegir els alls filetejats. Quan estan daurats, posar la carn i deixar que es faci una mica; donem un parell de voltes i aboquem el got de vi i les espècies. Jo no he posat quantitats perquè va una mica a gustos, però cal vigilar amb el pebre de canyella si no voleu que arribi a ser immenjable.
Deixar coure a foc molt lent durant 1 hora; si veieu que es queda sense suc, es pot afegir una mica del brou que tenim preparat. Afegir els pebrots tallats a daus i deixar coure 10 minuts més.
Passat aquest temps, posar-hi el brou ben calent, del qual haurem reservat una mica per desfer la farina de blat de moro; ha de quedar una salsa espesa.
Servim molt calent acompanyat dels fideus que haurem cuit a banda i, opcionalment, d'una cullerada de crema agra.

dijous, 7 de gener de 2010

Any nou, cara nova

Ja fa temps que volia canviar la imatge del bloc.
Li feia falta una rentada de cara que el fes més clar i entenedor, on no costi tant trobar les coses. Aprofitant que el bloc està a punt de fer un any, m'he decidit a fer uns quants canvis.
Espero que us agradi i que sigui més fàcil de llegir.

Galetes de coco

Aquesta recepta la van publicar la Laura i la Teresa, de Com a casa, res!, el mes d'abril passat. Elles la van treure del bloc de la Mercè Cuina per llaminers que a la vegada li havia vist a la Cris de Mis pequeñas experiencias, o sigui que és d'aquelles receptes fàcils, que queden molt gustoses i que tots ens hem atrevit a fer.
La veritat és que a casa les hem fet varies vegades, sempre per aprofitar les clares que ens han sobrat d'una altra preparació. Només cal preveure de treure la mantega de la nevera una estona abans, per tal que agafi una consistència de pomada.



Ingredients:
90 g de clares d'ou
170 g de sucre glas
170 g de mantega pomada
100 g de coco ratllat
110 g de farina per a reposteria
unes gotes de suc de llimona

Preparació:
Muntem les clares a punt de neu amb el suc de llimona i les reservem.
Batem la mantega amb el sucre i incorporem la farina tamisada i el coco; ha de quedar una massa ben homogènia. Incorporem les clares muntades en dues vegades, amb una espàtula i fent moviments de baix a dalt per a que es baixin el mínim possible.
Preparem una safata de forn amb paper sulfuritzat i fem boletes petites. Cal posar-les separades per evitar que s'enganxin unes amb les altres.
Coure més o menys 15 minuts al forn a 180º; cal anar controlant; estan cuites quan tenen tot el voltant torrat.
Deixar refredar sobre una reixeta i, si voleu, les podeu guardar en una caixa que tanqui bé. A casa meva no es poden guardar perquè no en sobren.

diumenge, 3 de gener de 2010

Arròs caldòs amb gambes i bolets

Per aquest primer post de l'any 2010 he triat un plat força habitual a casa els diumenges.
Cuino sovint arròs els diumenges, que és un dia que estem tots a casa i que ho podem menjar acabat de fer, tots a l'hora i sense reescalfar.
D'aquest plat fem múltiples varietats, en funció del que hi ha a la nevera o del que ens ve de gust en aquell moment; potser un arròs de verdures, de bacallà o amb costella de porc.
Avui l'hem fet amb unes gambes que quedaven al congelador després dels àpats de Nadal i uns bolets que tenia al congelador; si teniu bolets frescos de temporada queda molt més gustòs, però així també queda boníssim.
Pel que fa a l'arròs, val la pena que sigui bo, encara que ens costi una mica més. Jo faig servir arròs bomba de la DOP Arròs del Delta de L'Ebre que absorveix molt bé els sabors del brou.
Aquest cop he fet servir un brou molt suau de peix que tenia al congelador, però es pot fer amb aigua; el que és important és que el brou no tingui un gust massa fort perquè "mata" el gust de les gambes i dels bolets. La quantitat de brou és molt aproximada ja que depen del que absorveixi l'arròs, ha de quedar un arròs melós, amb una mica de suc, però que no calgui menjar amb cullera; jo tinc l'olla al foc i el vaig afegint a mida que l'arròs ho necessita.



Ingredients:
300 g d'arròs bomba
12 gambes groses
300 g de bolets barrejats
1 pebrot verd
3 dents d'all
uns brins de safrà
1 gotet de vi blanc
més o menys 1 litre de caldo de peix
sal i oli

Preparació:
A la cassola de ferro hi fregim les dents d'all filetejades amb les gambes el temps just per a que canviin de color; un cop fetes les reservem i en el mateix oli saltdem els bolets, que també reservarem.
A la mateixa cassola fregim el pebrot verd. Quan comença a estar tou afegim l'arròs i uns brins de safrà, li donem un parell de voltes i li posem el vi blanc. Deixem que s'evapori una mica i comencem a afegir el brou que ja tenim calent i la sal. Incorporem els bolets.
El courem a foc suau d'uns 15 a 18 minuts.
Cal anar controlant la cocció i posar tant brou com calgui. Quan ja portem 10 minuts, afegim les gambes que teniem reservades.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...