diumenge, 8 de novembre de 2009

Escudella barrejada

hemc #38 - comida de mi pueblo Aquest mes l'Erika de La Ventolera és l'anfitriona del HEMC #38, i ha proposat com a tema la cuina del meu poble.
Fa temps que volia participar en aquesta trobada virtual de blocs culinaris, però mai feia el pas.
El tema d'aquest mes planteja alguns dubtes a aquells que som de ciutat. Quin és el nostre poble? Hi ha una cuina propia de la ciutat? Per a mi la cuina del meu poble és la cuina que he menjat a casa dels pares i dels avis, aquella cuina de cocció lenta, feta amb temps i amb molt d'amor.
Potser ara anem massa de pressa, però amb una mica d'organització podem fer que aquells plats de sempre no acabin oblidats en un racó.
Total, que aquesta és la meva contribució.
Els primers freds d'aquests dies m'ha fet pensar en una bona escudella barrejada.
Josep Lladonosa, gran xef i historiador de la cuina catalana, en el seu llibre "El gran llibre de la cuina catalana" defineix les escudelles i les sopes com plats que pertanyen a la cuina d'aprofitament, a la cuina que arreplega allò que troba a la nevera per tal de fer un àpat suculent i nutritiu a molt poc preu.
De receptes d'escudella barrejada deu haver-hi tantes com a cases que la fan, precisament perquè admet tot tipus d'ingredients en funció del gust familiar i dels ingredients que teniu a mà.
Uns quants aclariments abans de començar:
  • Els cigrons jo els he cuit a casa, però podeu comprar-los ja cuits. Si ho feu així demaneu una mica del suc de cocció per si us cal afegir-ho a l'escudella. També podeu canviar els cigrons per unes bones mongetes del ganxet o barrejar els dos llegums. Els cigrons cal que siguin de qualitat; a mi els que més m'agraden són el cigronet d'Igualada, molt suau i amb la pell tan fina que es confon amb l'interior, i també el cigró de Fuentesaúco, més gran però també molt gustòs.
  • Si voleu coure els cigrons a casa només cal prendre unes quantes precaucions. Cal que renteu els cigrons amb aigua freda i els poseu en remull unes dotze hores, amb aigua mineral o filtrada. Aquest és un punt important perquè l'aigua de les ciutats porta força residus que canvien la cocció dels cigrons. Hi ha qui posa una mica de bicarbonat en aquesta aigua, però trobo que si l'aigua està filtrada no cal.
  • A l'hora de coure'ls cal posar-los amb aigua bullint, amb prou quantitat per a que després els cobreixi. Aquesta aigua també va bé que sigui mineral o filtrada. Jo hi poso la sal, una fulla de llorer i una cabeça sencera d'alls.
  • El temps de cocció depèn de l'olla amb que la feu. Jo la faig amb l'olla ràpida. Quan comença a bullir hi poso els cigrons i tanco l'olla; quan comença a pitar abaixo una mica el foc i la deixo 35 minuts. Ha de coure a foc lent, però sense deixar de bullir. Jo els deixo reposar a la mateixa olla per a que es refredi a poc a poc i engreixi una mica el caldo. Si ho feu a l'olla normal trigareu una mica més de temps, només heu de controlar que si disminueix la quantitat d'aigua la que afegiu ha d'estar bullint.
  • Encara que sembli entretingut, penseu que els llegums es conserven bé, inclús congelats. Si un dia teniu temps, feu més quantitat del compte, poseu-los coberts del suc de la cocció en recipients per anar al congelador i etiqueteu-los bé. Penseu, però, que els que hi ha al congelador tampoc dura eternament.
  • Finalment penseu en les proporcions; uns 100 g de cigrons secs equivalen a uns 250 g de cigrons ja cuits.
Ingredients:
2 l i mig de caldo de pollastre
1 pit de pollastre
mitja botifarra blanca
quatre tires de cansalada fumada
200 g de cigrons ja cuits
100 g d'arròs
100 g de fideus perla
unes fulles de bleda
1 porro
1 pastanaga
1 patata mitjana

Preparació:
Tallar el porro, la pastanaga i la patata a dauets petits i sofregir-ho. Afegir el pit de pollastre i la cansalada també tallats a trossos petits.
Afegir el caldo i, quan bulli, posar-hi l'arròs. Quan porti 10 minuts, afegir-hi els fideus i les fulles de bleda tallades ben petites.
Quan els fideus ja siguin quasi cuits, afegiu els cigrons amb una mica del caldo de cocció i la botifarra blanca tallada a trossets petits. Deixeu que bulli tot junt uns minuts i ja teniu una escudella reparadora per als dies d'hivern. Ha de quedar una consistència una mica espesa, no una sopa clara.
Les verdures també les podeu canviar al vostre gust. Queda perfecta amb unes fulles de col, una mica d'api o unes quantes mongetes verdes. Hi ha que també li afegeix botifarra negra.

7 comentaris:

  1. Me ha parecido un potaje delicioso (es más que una sopa).

    Saludos

    ResponElimina
  2. Es así como vos deci´s la comida de tu pueblo es la que se come habitualmente donde vivís. Como ya le comenté a alguien más , en las ciudades también existe la tradición! y de eso se trata este evento de rescatar las costumbres de cada lugar. Tu sopa se ve bastante sustanciosa, ideal para el frío que están por recibir. Gracias por participar!
    Saludos

    ResponElimina
  3. Una pregunta M.Pau, tu ciudad es Barcelona?

    ResponElimina
  4. Gracias Cocinica por tu comentario, realmente este plato es más que una sopa.

    Erika, gracias por hacer de anfitriona de este evento, si, mi ciudad es Barcelona

    ResponElimina
  5. unes interessants reflexions ... la cuina del teu poble és la que et dóna de menjar amb afecte i amor ... no esta mal! ... ara que amb aquesta escudella no és difícil decidir-se ;-)
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Alfons, per a mi la cuina del meu poble és aquella que guardo a la memòria de la meva infantesa lligada a molts altres records.
    Gràcies;-)

    ResponElimina
  7. hola,
    que bona l'escudella barrejada...ara fa temps que no en fem a casa...i com tú dius és una variant d'aquesta...hauré de provar això de posar-li cansalada

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...