dijous, 30 d’abril de 2009

Gominoles, xuxes, llaminadures o com les volgueu anomenar

Una altra recepta del bloc de la Su, a aquest ritme, Santa Su a casa meva.
Aquesta vegada es tracta de les xuxes, gominoles, llaminadures o com les volgueu anomenar. Em va semblar tan fàcil que vaig decidir intentar-ho. No cal dir l'èxit que van tenir, i no només entre els menors d'edat....
Com diu la Su, l'aigua es pot substiuir per suc de fruites o llet. Les grogues de la foto són de gelatina de llimona i porten el suc de mitja llimona (en aquest cas 60 ml) i la resta d'aigua fins a completar els 200 ml de líquid. Després de tastar-les crec que podrien portar més suc de llimona, és qüestió de provar-ho. Les vermelles són de gelatina de maduixa i el líquid és llet; per últim les verdes són de gelatina de kiwi i també porten llet. Segons les valoracions dels "experts" de casa, amb llet queden més gustoses, potser perquè tenen una mica de greix, malgrat vaig fer servir llet semidesnatada.
Les formes les he fet en glaçoneres de silicona. Un consell que també dóna la Su al seu bloc: cal pintar bé totes les parets de les figures amb oli de girasol per poder-les desmoltllar bé.


Ingredients:
1 sobre de gelatina de sabor
2 sobres de gelatina neutra en pols
200 ml d'aigua, suc o llet
300 g de sucre
Una mica més de sucre per decorar
Una mica d'oli de girasol per untar els motllos

Preparació:
Untar els motllos de silicona amb l'oli de girasol.
Posar els ingredients en una cassola a foc molt suau i coure durant deu minuts sense deixar de remenar i procurant que no bulli.
Posar la barreja als motllos amb molt de compte (per algun motllo faig servir una xeringa). Deixar reposar durant 12 hores a temparatura ambient.
Desmotllar i passar-les per sucre.

divendres, 24 d’abril de 2009

Tabulé

Ha arribat la primavera amb una onada de calor que envolta les roses i els llibres.
Ara ve de gust menjar fred, fresc, que ajudi a refer-se de la xafogor exterior i ens permeti continuar treballant. Comença la temporada d'amanides i aquesta és una de les que més m'agrada. Porta els elements de l'amanida de tota la vida (tomàquet, cogombre, ceba tendra), però l'enciam és
substituït pel cuscús i se li afegeix un toc de menta i de comí. Una delícia.
De receptes de
tabulé hi ha moltes versions. Aquesta l'he tret d'un llibre de la Marta Carnicero, Passa'm la recepta, de l'editorial Columna. Té l'avantatge que es pot preparar el dia abans i s'acaba de fer a la nevera.

Ingredients:
250 g de cuscús precuit
5 tomàquets madurs
1 ceba tendra
1 cogombre mitjà
2 cullerades de menta fresca picada
el suc d'una llimona (aproximadament uns 65 ml)
120 g d'oli d'oliva
mitja culleradeta de llavors de comí.

Preparació:
Pelar els tomàquets i treure les llavors, conservant l'aigua que deixen anar (es posen les llavors en un colador i es premsen amb una cullereta per extreure'n l'aigua). La Marta els escalda, però llavors cal controlar molt bé el temps per a que no quedi cuit; a vegades també he posat tomàquet d'amanir, més verd, llavors no el pelo.
Tallar el tomàquet i el cogombre en daus petits i picar la ceba també petita. Posar en un vol totes les verdures.
Picar en un morter les llavors de comí i barrejar-les amb l'oli. Les llavors les podem substituir per mitja culleradeta de comí en pols i ens estalviem aquest pas. Picar la menta ben fina.
Barrejar l'aigua del tomàquet, el suc de la llimona, el cuscús i les verdures. Posar-ho a punt de sal, tenint en compte que es menja fred i no cal posar molta.Afegir l'oli de comí i tornar a barrejar; finalment, afegir la menta picada i barrejar per última vegada.
Reservar a la nevera fins al moment de servir.
El cuscús es "cou" amb el suc de llimona i la resta de líquids. Ha de reposar un mínim de 8 hores, però jo normalment el faig el vespre abans i el trec a l'hora de dinar.
Al moment de servir-ho, el torneu a barrejar una mica i el presenteu com més us agradi (amb fulles de menta, amb un grapadet de pinyons torrats per sobre....)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...