Buscava una recepta de galetes sense mantega, una mica més lleugeres i la vaig trobar al bloc de la Sigrid, una noia belga que viu a Itàlia i publica en italià. La recepta original diu que surten unes quaranta galetes; a mi em van sortir unes 70, però depèn de com estigui d'estirada la massa. Tampoc importa gaire, ja que es guarden bé en un pot hermètic. De totes maneres, a casa, entre esmorzars i cafés no van durar gaire.
Són realment fàcils de fer, més lleugeres que les que porten mantega i amb un gustet de taronja molt agradable. Van dedicades a la Meritxell, una de les primeres persones que les va tastar, per una juguesca tonta el dia del seu aniversari.
Ingredients:
El suc de dues taronges
El mateix pes que faci el suc de taronja d'oli d'oliva (en el meu cas, 150 g)
El mateix pes de sucre
Com a mínim el doble del pes del suc de farina (al final s'afegeix a poc a poc la que pot admetre la massa, en el meu cas va ser una mica més de 400 g)
3 rovells d'ou
10 g d'impulsor químic (llevat en pols Royal)
La pell ratllada d'una de les taronges
Preparació:
Ratllar la pell d'una taronja i escórrer el suc de les dues taronges.
Pesar el suc i posar el mateix pes d'oli d'oliva i de sucre.
Barrejar el suc, l'oli, el sucre, el llevat, 2 rovells d'ou i la ratlladura de taronja. Afegir a poc a poc 300 g de farina i anar treballant la massa; anar afegint més farina i continuar amassant fins que tingui una consistència com una massa de pizza, una coca d'oli o una cosa semblant; ha de ser ferma, però elàstica.
Fer una bola i embolicar amb film de plàstic. Deixar reposar en un lloc fresc durant mitja hora.
Estirar la massa amb el corró fins que tingui un gruix de 2-3 mm. Tallar les galetes amb un tallapastes o amb una roda (jo he fet servir la que porta la màquina de fer pasta) i posar-les a un a placa de forn coberta amb un paper de cuinar.
Barrejar el tercer rovell amb la culleradeta de llet i pintar la superfície de les galetes. Coure al forn calent a 180º aproximadament durant 15 minuts.
dijous, 14 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quina pinta més bona! queda a la carpeta de pendents, però cauran aviat!
ResponElimina(comacasa-res)
Moltes gràcies, Laura i Teresa, no sabeu la il·lusió que hem fa el vostre comentari. En el meu cas, la cuina també és una passió compartida amb la meva mare i, ara amb les meves filles, a les que dec la idea d'aquest bloc.
ResponEliminaPel que fa a les galetes, cada vegada que les faig s'acaben en un tres i no res.
Una abraçada
Jo puc confirmar que són realment EXTRAORDINÀRIESSSSS!! I que van ser el meu millor berenar d'aniversari.
ResponEliminaGràcies M.Pau.
PD: m'estic proposant de fer-les jo un dia! però encara no tinc massa clar que això de la cuina estigui fet per a mi!!!!
Una abraçada FORTÍSSIMA!!
Meritxell
Acabo de descobrir aquest superbloc!
ResponEliminaPerò... on són les meves trufes???
Molts petons, guapíssima!
Imma
Ostres Imma!
ResponEliminaFa segles que no faig les trufes. Potser aprofito la baixa per recuperar la recepta i fer-les la propera vegada que quedem.
Petons