Ajoblanco

Encara que ja quasi s'acaba l'estiu, encara ens queda algun dia en que els termòmetres s'enfilaran una mica massa.
Haig de confessar que jo, amb les calors, soc molt d'amanides i de sopes fredes, començant pel gaspatxo. Aquest gust per les cremes m'ha vingut ja de gran; de petita no podia suportar la textura dels pures i preferia mil vegades els mateixos ingredients sense triturar, cosa que ara també els hi passa a les meves filles.
Quan faig cremes queden reservades als adults. Deu ser que amb l'edat apreciem més la suavitat de les textures, la finesa dels gustos.
Feia temps que volia fer aquesta recepta. M'intrigava el gust de les ametlles en un plat salat amb una mica de vinagre.
Aquest ajoblanco el vam acompanyar amb uns gotims de raïm pelat i unes floretes que vaig comprar a la Boqueria. Al "Descobrir Cuina" del mes de juny proposa acompanyar-lo amb un granissat de mango i raïm, cosa que vam fer al dia següent amb el que va sobrar; el contrast de la crema amb el granissat resulta encara més refrescant. Per fer el granissat només cal triturar un parell de mangos madurs amb 1 l de suc de raïm; després de colar-ho només cal posar-ho al congelador; quan està ben gelat es raspa amb una forquilla i ja tenim el granissat.


Ingredients:
250 gr d'ametlles pelades
1 gra d'all
1 tros de pa del dia anterior
sal
oli d'oliva
vinagre de xerès
aigua freda
uns gotims de raïm

Preparació:
Triturem les ametlles amb l'all, el pa remullat i la sal.
Anem afegint l'aigua a poc a poc, el vinagre i l'oli. Les quantitats depenen del nostre gust i de la consistència que volguem donar a la crema.
Reservem a la nevera fins al moment de servir. En aquell moment afegim els gotims de raïm o el granissat de mango o qualsevol altre entrebanc que se'ns acudeixi.

Sardines marinades

Aquest és un d'aquells plats simples però que resulten tant gustosos; només calen unes bones sardines, d'aquestes que ara a l'estiu estan al millor moment i a un preu més que acceptable, i un bon oli d'oliva de qualsevol de les nostres varietats.
La recepta és de la meva mare i haig de confessar que des de que la vaig tastar mai falta un pot amb sardines a la meva nevera
Aquestes sardines en oli resulten menys salades que les anxoves, però són espectaculars amb un bon pa amb tomàquet per a fer el vermut o en un entrepà per a mig matí, o acompanyades amb una mica de pebrot escalivat. I són tan fàcils de fer....

Ingredients:
1 kg de sardines
sal gruixuda
oli d'oliva

Preparació
Treure el cap i les tripes de les sardines, però deixar les espines.
Netejar-les bé i aixugar-les amb una mica de paper.
Posar-les una al costat de l'altra en un recipient de vidre que es pugui tapar. Cobrir la primera capa amb sal gruixuda i anar alternant les capes de sardina i les de sal, per acabar amb una capa de sal.
Segons el tamany de les sardines , s'han de deixar a la nevera entre 24 i 72 h cobertes amb la sal; les sardines de la foto, que eren mitjanetes, van estar 24 h. És important no passar-se massa temps, ja que llavors no queden tant meloses i poden resultar seques i salades en excés.
Quan estan al punt cal treure bé la sal, la pell i les espines i fer filets. Si no ens hem passat de temps, la pell i les espines sortiran sense problemes. Amb unes pinces podem treure les espines més petites, encara que jo no ho crec necessari; quan després posem les sardines en oli ja s'estovaran i a més a més les espines tenen molt de calci.
Ben netes, les tornem a col·locar una al costat de l'altra en un recipient de vidre amb tapa; anem fent capes i les cobrim amb un bon oli d'oliva.
Si vigilem que sempre quedin cobertes d'oli, s'aguanten molt temps a la nevera i sempre tenim un bon pica-pica a punt.
Tasteu-les i ja em direu.

Trena de mató

Els que hem coneixeu ja sabeu que aquest ha estat un parèntesi una mica obligat, però ara més refeta i aprofitant la baixa, hem torno a posar amb les meves receptes.
Aquesta és una recepta del bloc Madrid tiene miga, un espai pels malats del pa, amb múltiples idees i formes . Aquesta recepta és un pa dolç que, en tastar-ho, m'ha portat un munt de records.
M'explico: el meu pare és d'un poble petit de Castelló, la Puebla de Arenoso, on quan jo era petita s'acabava la carretera; allà la meva tieta tenia el forn del poble i per berenar menjàvem una "torta" amb xocolata. Pel que jo se, aquella torta no portava mató, però al tastar aquesta trena el gust me l'ha recordat i al meu pare també.
La recepta original porta ametlles filatejades per sobre, però jo no li vaig posar.

Ingredients
500 g de farina de blat
20 g de llevat de forner
100 ml de llet
125 g de sucre
125 g de mantega
125 g de mató
1 pessic de sal
2 ous
1 rovell d'ou

Preparació
Barrejar en un bol el llevat, la llet, la farina i el sucre i deixar repossar 30 minuts. A aquesta massa d'arrencada se li han d'afegir la resta dels ingredients menys el rovell d'ou, que és per pintar la massa final. Tornar a amassar tota la pasta i deixar fermentar fins que dobli el volum (més o menys 1 hora).
Dividir la massa en tres i formar la trena; posar en una safata del forn coberta amb paper sulfuritzat i tornar a diexar que reposi fins que torni a doblar el volum.
Pintar amb el rovell d'ou. Introduir al forn a 180º durant 25 minuts.
Cal controlar perquè el rovell d'ou agafa color ràpidament; si encara no està cuit el podem tapar amb paper de plata.
Amb una bona pressa de xocolata o sucat a la llet, està boníssim.

Focaccia amb romaní

L'estiu del 2004 vam passar una setmana a Roma amb les nenes. Va ser una experiència fantàstica; per a elles era el primer viatge en avió i, per a tots, va ser el primer d'uns quants viatges junts a l'estranger.
Vam tastar moltes de les coses de la gastronomia italiana, per altra banda , molt agraïda de menjar quan vas amb infants. Entre altres coses, vam descobrir la "bressaola", com una mena de pernil però de vedella, els espaguetis a la "vongole" (amb cloïses) i la "focaccia" amb romaní.
Aquesta focaccia la vam menjar a la millor pizzeria que he trobat "La Sagrestia" un local petit prop del Panteó. Normalment la focaccia és com una massa de pizza una mica gruixuda a la que se li poden posar diferents coses.
Avui és el dia ideal per recuperar una recepta que ens porta records de Roma i preparar-se per aquesta nit tan especial.
En aquest cas, es tracta d'una massa fina, cruixent que només porta unes fulles de romaní, una mica de sal gruixuda i un raig d'oli d'oliva. No és exactament com la del restaurant, però tenint en compte que no tinc forn de llenya, no està gens malament.
A casa la fem de tant en tant per picar, per acompanyar un sopar amb embotits o per aquells dies de partit davant la tele, que aquesta temporada han estat molts.
Malgrat posa uns temps de repòs força llargs per a que fermenti la massa, si els escorceu una mica tampoc passa res. També podeu congelar una part de la massa i tenir-la mig preparada per a un altre dia. El llevat de forner es pot trobar al forn, si us el venen, o als supermercats Bonpreu, a la nevera dels iogurts, en paquets de 20 g.



Ingredients:
Per la massa
600 g de farina
15 g de llevat de forner
aigua i sal fina
Per l'acabat:
oli d'oliva
fulles de romaní
sal gruixuda

Preparació:
Posar la farina i la sal fina al marbre fent un volcà amb un forat al mig. Afegir el llevat desfet amb una mica d'aigua tèbia. Amassar enèrgicament a la vegada que afegim aigua tèbia fins aconseguir una massa homogènia i lleugera. Tapar-ho amb un drap humit i deixar reposar durant 1 hora i mitja fins que augmenti de volum més o menys el doble.
Fer tres parts amb la massa i fer tres boles. Estendre una bola amb el corró fins que quedi ben fina i tallar-la a la mida d'una placa de forn. Amb aquestes quantitats surten per a tres plaques. Si no es vol gastar tota la massa, aquest és el moment de congelar les boles que sobren ben embolicades amb paper film.
Un cop estesa la massa, es deixar reposar 30 minuts. Fer pressió amb el dit polze al llarg de tota la placa per a que es formin els foradets característics i espolsar amb una mica de sal gruixuda i oli d'oliva.
Coure en el forn calent (180º-200º), encés a dalt i a baix (sense grill). Durant els primers 10 minuts cal vaporitzar aigua com a mínim 3 cops. A partir d'aquí, espolsar unes fulles de romaní; es poc fer amb fresc si és la temporada, sinó, jo acostumo a tenir-ne sec en un pot i també dona bon resultat. Finalment s'ha de pintar amb oli d'oliva.
S'acaba de coure al forn sense obrir la porta i controlant fins que quedi torrat.

Mandonguilles d'arròs

Aquest és un plat de festa, de festa grossa, no només perquè és espectacular, molt fí de gust i molt vistós, sinó també perquè és força entretingut de preparar.
A casa el reservem per les grans ocasions, i només per als de casa, sense convidats, que si no porta massa feina.
La recepta és del Karlos Arguiñano, d'algun dels programes de televisió, agafada de qualsevol manera en un paper. A la web antiga hi havia penjada la recepta original, però a la nova no l'he sabut trobar, així que us deixo la que faig jo.

Ingredients:
Per les madonguilles:
200 g d'arròs
250 g de gambes
200 g de mongeta tendra
2 pastanagues
1 carbasó
1 ou

Per la salsa:
2 dents d'all
1 ceba petita
1 copa de brandi
1 o 2 cullerades de salsa de tomàquet
Les pells i els caps de les gambes
Una mica d'aigua

Preparació:

Coure l'arròs amb aigua salada i 3 grans d'all.
Picar la pastanaga, el carbasó i la mongeta tendra. Coure les verdures 7 o 8 minuts.
escorre la verdura i coure les gambes pelades en l'aigua de les verdures. Refrescar l'arròs i barrejar-ho amb les verdures i les gambes; afegir l'ou batut.
Fer les mandonguilles, passar-les per farina i fregir-les una mica. Reservar.
Per fer la salsa, fregim els dos dents d'all amb la ceba picada molt fina. Afegim una copa de brandi i flambegem. Afegim els caps i les pells de les gambes, la salsa de tomàquet i una mica d'aigua i ho deixem coure 15 minuts. En acabat, ho triturem i ho colem.
Servim les mandonguilles acompanyades d'una mica de salsa i la resta la servim en una salsera per evitar que les mandonguilles s'estovin.

Galetes de suc de taronja i oli d'oliva

Buscava una recepta de galetes sense mantega, una mica més lleugeres i la vaig trobar al bloc de la Sigrid, una noia belga que viu a Itàlia i publica en italià. La recepta original diu que surten unes quaranta galetes; a mi em van sortir unes 70, però depèn de com estigui d'estirada la massa. Tampoc importa gaire, ja que es guarden bé en un pot hermètic. De totes maneres, a casa, entre esmorzars i cafés no van durar gaire.
Són realment fàcils de fer, més lleugeres que les que porten mantega i amb un gustet de taronja molt agradable. Van dedicades a la Meritxell, una de les primeres persones que les va tastar, per una juguesca tonta el dia del seu aniversari.


Ingredients:
El suc de dues taronges
El mateix pes que faci el suc de taronja d'oli d'oliva (en el meu cas, 150 g)
El mateix pes de sucre
Com a mínim el doble del pes del suc de farina (al final s'afegeix a poc a poc la que pot admetre la massa, en el meu cas va ser una mica més de 400 g)
3 rovells d'ou
10 g d'impulsor químic (llevat en pols Royal)
La pell ratllada d'una de les taronges

Preparació:
Ratllar la pell d'una taronja i escórrer el suc de les dues taronges.
Pesar el suc i posar el mateix pes d'oli d'oliva i de sucre.
Barrejar el suc, l'oli, el sucre, el llevat, 2 rovells d'ou i la ratlladura de taronja. Afegir a poc a poc 300 g de farina i anar treballant la massa; anar afegint més farina i continuar amassant fins que tingui una consistència com una massa de pizza, una coca d'oli o una cosa semblant; ha de ser ferma, però elàstica.
Fer una bola i embolicar amb film de plàstic. Deixar reposar en un lloc fresc durant mitja hora.
Estirar la massa amb el corró fins que tingui un gruix de 2-3 mm. Tallar les galetes amb un tallapastes o amb una roda (jo he fet servir la que porta la màquina de fer pasta) i posar-les a un a placa de forn coberta amb un paper de cuinar.
Barrejar el tercer rovell amb la culleradeta de llet i pintar la superfície de les galetes. Coure al forn calent a 180º aproximadament durant 15 minuts.

Magdalena d'espàrrecs i alls tendres

Aquesta recepta és de la revista Descobrir cuina del mes de maig. És una de les fitxes col·leccionables i, en aquest cas, és una recepta de la Mariona Quadrada del Taller de Cuina de Reus.
La recepta és fàcil, econòmica, primaveral i, tenint cura de la presentació, queda espectacular.

Ingredients:
1 manat d'alls tendres
1 patata
1 manat d'espàrrecs
6 ous
sal
oli d'oliva

Preparació:
Pelar la patata i ofegar-la amb oli, a foc lent.
afegir els espàrrecs i els alls tendres tallats a rodanxes. Reservar les puntes dels espàrrecs i els coells dels alls. un cop cuit, passar-ho tot per un colador per escórrer bé l'oli.
Batre els ous com per a fer una truita i barrejar-hi el preparat. Posar-ho en motlles individuals de silicona. Coure al forn 7 minuts a 200º.
Deixar-ho refredar una mica i desmotllar-ho.
Servir-los freds, amb una punteta d'espàrrec i els coells saltats amb oli i sal al damunt.