Pells de patates cruixents

Aquesta és d'aquelles receptes que va despertar la meva curiositat només pel títol.

Qui pot cuinar unes pells de patata que inicialment van destinades a les escombraries?

Quan l'Alfons de Les Receptes de Sant Hilari la va publicar fa temps, va quedar automàticament a la llista de "pendents"

És molt fàcil i ideal per sorprendre amb un aperitiu fora del comú.

Ingredients:

Patates grans

Sal gruixuda o barreja d'herbes o les dues coses

Preparació:

Escalfar el forn a 180º

Rentar molt bé les patates sota l'aixeta d'aigua.

Pelar-les procurant que quedin tires llargues i no gaire primes.

Col·locar les tires en una plata d'anar al forn amb una mica de sal gruixuda i un fil d'oli per sobre.

Enfornar uns 20 minuts i girar-les per tornar a coure uns 15 minuts més. Els temps són aproximats, es tracta que quedin daurades i cruixents.

Amanir amb una mica més de sal o amb la barreja d'herbes o amb les dues coses juntes i ja teniu un aperitiu sorprenent.

Ideal per aprofitar un dia que cuines patates per a fer un altre plat.

Cruixent de quinoa

No us ha passat mai que compreu un producte perque us crida l'atenció però que no sabeu com utilitzar? A mi em passa sovint.
Em confeso tastaolletes per naturalesa i una mica compulsiva si es tracta de comprar ingredients desconeguts. Penso que ja trobaré la manera de fer-ho servir, o no, però una mica és igual.
M'agrada perdre'm a les botigues d'alimentació, badar entre les parades dels mercats; aquí i quan anem de viatge, per a tortura de la meva família, i sempre acabo comprant alguna cosa que després trigo un temps a utilitzar.
Aixó em va passar amb la quinoa. Segons l'Enciclopèdia Catalana es tracta d'una planta que "Procedeix del Perú i és conreada en una gran part de l'Amèrica del Sud. Les llavors són de composició i propietats semblants a les dels cereals, i són emprades en l'alimentació humana i de l'aviram". No recordo perquè la vaig comprar; potser havia llegit alguna cosa sobre aquest pseudocereal, potser havia sentit parlar de les seves propietats, el cas és que em vaig trobar amb la quinoa a casa i havia de donar-li alguna utilitat.
La resposta la vaig trobar al bloc de la Mª Luisa de Zerogluten, que va fer aquest cruixent de quinoa tan espectacular. Gracias Mª Luisa y muchos ánimos.
Aquesta és la meva versió del cruixent.

Ingredients:
100g de quinoa
aigua (el doble del volum de la quinoa)
2 cullerades soperes de curry
2 cullerades soperes de farina de cigrons
2 ous
1 porro
1/2 pebrot vermell
oli i sal

Preparació:
Abans de res, s'ha de rentar molt bé la quinoa per a que treure-li el gust amarg.
La posem a bullir a foc lent fins que es consumeixi tota l'aigua, més o menys 10 minuts. Una altre manera de saber si està feta és comprovar que es vegi l'espiral que surt al seu interior quan està cuita. La sal li posarem després.
Mentre es cou la quinoa, piquem les verdures ben petites.
A un bol barregem bé la quinoa amb les verdures crues, el curry, els ous batuts, la farina de cigrons i la sal al gust.
A una paella amb abundant oli calent anem posant cullerades soperes de la massa que tenim preparada i les estenem amb la mateixa cullera. Es tracta que quedin el més fines possibles i que la capa exterior quedi ben torrada per aconseguir l'efecte cruixet.
Només queda posar-les en un paper de cuina per a que deixin anar l'excés d'oli i ja les podem tastar.
El resultat, sorprenent. A casa segur que les tornarem a fer algun altre dia.

Trinxat de la Cerdanya

Aquesta deu ser una de les maneres de menjar col que més èxit tenen a casa seva.

És una recepta simple, amb pocs elements, però que en convinar-se tenen el gust dels plats de sempre.

Un plat contundent ara que a la fi sembla que arriben els dies d'hivern.

Ingredients per a quatre persones:

Una col d'hivern de la Cerdanya o, en el seu defecte, una col arrissada

Quatre patates mitjanes

Una botifarra blanca del perol

Quatre talls de cansalada viada

Oli i sal

Preparació:

Netejar i rentar la col; treure els trocs centrals.

Pelar i tallar les patates a trossos regulars.

Bullir les patates i la col en aigua amb sal fins que gairebé es desfacin.

En una paella amb una gota d'oli, rossejar els talls de cansalada i reservar-los.

En el mateix oli, desfer la botifarra del perol i sofregir les patates i la col ben escorregudes, remenat-les i aixafant-les.

En el moment de servir el plat, posar la cansalada per sobre.

Amanida de pollastre amb vinagreta de cireres

Alguna vegada ja he comentat receptes d'en Carlos Arguiñano; són receptes senzilles, sense gaires complicacions, però que surten quasi bé sempre.
Aquesta és una amanida que em va cridar l'atenció.
És una amanida de pollastre on el pollastre no estava ni fregit, ni rostit, ni arrebossat ni passat per la planxa; està cuit en aigua i cobert d'herbes. L'altre punt diferent li dóna la vinagreta, que ell la va fer amb maduixes i que jo, en funció del que hi havia a la nevera, vaig fer de cireres.
El resultat és una amanida lleugera que, segons la quantitat que en fem, pot servir de plat únic ara que comença a fer calor i no venen de gust plats gaire contundents.

Ingredients:
per l'amanida:
Enciams variats (jo vaig fer servir endívies i enciam romà)
2 pits de pollastre, sencers, sense pell ni os
orenga, sal i pebre
per la vinagreta:
12 cireres
llavors de sèsam
oli, vinagre i sal

Preparació:
Salpebrem els pit de pollastre sencers i els passem per orenga picat de manera que quedin ben arrebossats. A continuació els emboliquem en paper transparent molt apretat, tot formant un xurro apretat; per evitar que s'ens desfaci, els lliguem una mica.
Els submergim en aigua bullint fins que estiguin ben cuits, amb uns 10 minuts hi ha ben bé prou. Els treiem de l'aigua i deixem que es refredin.
Mentre esperem, piquem ben petites les cireres, i les barregem amb una part de vinagre i dues d'oli, la sal i les llavors de sèsam per lligar la vinagreta.
Tallem el pollastre a rodanxes i servim acompanyat dels enciams nets i tallats petits i la salsa vinagreta.
De ben segur que la convinació us sorprendrà.

Mandonguilles amb mozzarela

Una altra recepta d'en Jamie Oliver, aquesta del llibre "La cocina de Jamie Oliver".
De fet són unes mandonguilles amb espècies i mozzarela, però la combinació està plena d'aromes mediterrànies.

Ingredients:
500g de carn picada de vedella
500g de carn picada de porc
2 cullerades d'orenga sec
1/2 culleradeta de llavors de comí picades
1 culleradeta de romaní fresc picat
1 ou
pa ratllat
sal
pebre
salsa de tomàquet
2 manats d'alfàbrega fresca
2 boles de mozzarela

Preparació:
En un bol, posem els dos tipus de carn, l'ou, l'orenga, el comí, el romaní, la sal, el pebre i el pa ratllat necessari per a que la pasta quedi lligada, però no massa seca. Barregem bé tots els ingredients i fem les mandonguilles.
En una paella o cassola de fons gruixut i que pugui anar al forn, posem una mica d'oli i fregim les mandonguilles. Quan estan daurades per totes bandes, afegim la salsa de tomàquet ja feta, les fulles d'alfàbrega i la mozzarela trencada a trossos amb les mans. Apaguem el foc i posem la cassola al forn a 200ºC uns 15 o 20 minuts, fins que es fongui el formatge.
Mossegar un tros de mandonguilla juntament amb el formatge resulta sorprenent.

Verat en escabetx

Hi ha plats que t'agraden des de sempre i no saps ben bé perquè.
A mi em passa amb el verat en escabetx. No m'agraden les sardines en escabetx ni altres tipus d'escabetxos, però el verat fet així, en fred, és la meva debilitat.
Quan hi ha al mercat es fàcil que aprofiti i tingui un parell o tres a la nevera. M'agrada amb pa amb tomàquet en un entrepà o trencat sobre unes fulles d'enciam i amanit amb el mateix escabetx.
Malgrat no és el millor moment, són més gustosos a l'estiu, encara en vaig trobar l'altre dia a la peixeteria i m'he decidit a posar-la.
La recepta és una adaptació d'una d'en Josep Lladonosa; ell la fa amb sardines, però ja us he dit que a mi m'agrada el verat.

Ingredients:
2 o 3 verats
1 fulla de llorer
3 parts d'oli
2 partts de vinagre
5 grans d'all
pebre en gra
sal

Preparació:
Demaneu a la peixeteria que us netegin el verat però deixin l'espina i us el tallin en dues o tres rodanxes gruixudes.
Col·loqueu els talls a una cassola de terrissa un al costat de l'altre i escampeu per sobre els alls tallats a làmines fines, el llorer, el pebre i la sal.
Berregeu l'oli i el vinagre i tireu per sobre del verat; no cal que arribi a cobrir-ho, amb que arribi a la meitat o adues terceres parts, hi ha prou. La quantitat d'oli i de vinagre dependrà del tamany de la cassola i dels talls de verat.
Deixeu-ho coure a poc a poc fins que el verat estigui cuit.
Com tots els escabetxos, s'aguanta força dies a la nevera i la vinagreta resulta perfecta per una amanida amb el mateix verat o amb una mica de tonyina.

Llengües de gat d'espinacs

Ja fa temps que em feia gràcia anar a un taller de cuina dels que organitza l'espai del consum dels supermercats BonPreu, i el passat mes de setembre en vaig tenir l'oportunitat.
El taller el feia en David Lienas i es tractava de cuinar galetes dolces i salades.
Potser la que em va sobtar més van ser aquestes llengües de gat d'espinacs. En David va utilitzar uns espinacs liofilitzats en pols impossibles de trobar per al consumidor normal, però també ens va donar diferents alternatives.
Vaig aprofitar que tenia un manat d'espinacs a la nevera i vaig fer la meva adaptació de la recepta.

Ingredients:
100 g de mantega pomada
50 g de sucre glaç
2 ous
125 g de farina
un pessic de sal
20 g de parmesà ratllat
1 manat d'espinacs

Preparació:
Netejar bé els espinacs i saltejar les fulles breument, just per a que es facin una mica, però no deixin anar massa aigua. Posar-les a escorrer bé.
Mentre escorren, batre la mantega amb el parmesà ratllat fins a que obtinguem una crema llisa.
Afegir el sucre glaç i tornar a treballar tot amb el batedor. Incorporar els ous d'un en un, batent després de cada addicció.
Espremer bé els espinacs per a treure tot l'aigua i picar-los el més finament possible. Afegir a la massa i barrejar. Tamissar la farina i incorporar-la a poc a poc, treballant-la tant a poc a poc com es pugui. Deixar reposar la massa a temperatura ambient uns 20 minuts.
Posar paper sulfuritzat en una plata d'anar al forn.
Omplir una màniga pastissera amb un broquet mitjà i fer palets de massa de 5 cm de llarg espaiats 2 cm entre si. Coure-les 10 0 12 minuts al forn pre-escalfat a 175º fins que es vegin daurades les vores.

Blat de moro a la mexicana

A casa ens agrada el blat de moro pràcticament de totes maneres: bullit, a la brassa, desgranat amb amanida...

Aquesta és una recepta d'en Jamie Oliver. Durant aquest temps de baixa i malaltia molts amics m'han regalat llibres de cuina, que saben que m'agraden i que han fet més lleugers els llargs dies. Un d'aquests llibres és la "Escuela de cocina" d'aquest cuiner anglès i d'on he tret la recepta. Aquest llibre recull una sèrie de programes on pretenia ensenyar a cuinar a tot un grup de gent del nord d'Anglaterra. Són receptes fàcils, sense gaires complicacions, per a gent que comença, però que tenen un punt d'originalitat.

Ingredients:
4 panotxes de blat de moro
80g de formatge parmesà ratllat
una mica de bitxo vermell fresc picat
una mica de mantega
sal
pebre
4 rodanxes de llima

Preparació:
Es couen les panotxes en aigua bullint amb sal durant 8 o 10 minuts. Quan el blat de moro està tendre s'escorren bé.
A un plat es posa el formatge ratllat i el bitxo picat molt fi i sense llavors.
S'unten les panotxes amb la mantega per totes bandes i es passen per la barreja de formatge i bitxo.
Es posa una mica de sal i pebre i es serveixen acompanyades de les rodanxes de llima per espremer-les per sobre.

Pastís de pastanaga i nous

Aquest és un dels pastissos predilectes de la meva filla i, com que avui és el seu aniversari, la recepta va dedicada a ella.
Per molts anys, Núria.
És un pastís lleuger i saludable. Les pastanagues el fan esponjós i les nous li donen un toc cruixent quan el mossegues.
Ja veieu, no té gaires complicacions i és molt fàcil de fer.


Ingredients:
4 ous
250ml d'oli de gira-sol
225g de farina
10 g de llevat químic
350 g de sucre
un polsim de sal
400 g de pastanaga ratllada
125 g de nous picades

Preparació:
Escalfem el forn a 180º.
En un bol posem el sucre, l'oli, la sal i els ous sencers. Ho barregem tot amb un batedor de clares o enganyamarits. Afegim la farina, tamisada i barrejada amb el llevat, de mica en mica i lligant-ho amb el batedor de clares fins que no es vegi res de blanc de la farina....Després hi afegim la pastanaga ratllada i continuem remenant però ara amb una llengua o espàtula.
Un cop estigui tot ben barrejat ens haurà quedat una pasta no molt seca i aquí es on afegim les nous, i continuem remenant amb l'espàtula.
Ho passem a un motlle untat amb oli i el fiquem al forn fins que punxem i surti net.. El temps depèn del forn però jo vaig trigar quasi 1 hora.

Pastís de formatge i carbassó

Fa una calor que em moro; ja no se on posar-m'hi.
Agafo l'autobús, amb l'aire condicionat, i em conecto els auriculars. A RAC1 l'Elisènda Camps entrevista a la Mireia Carbó i, maravella de maravelles, avui toca plats freds que pots deixar preparats abans d'anar a la platja, o d'anar a treballar, o fer al matí per menjar per sopar.
N'ha explicat uns quants, però jo he triat aquest pastís de formatge i carbassó.Fàcil de fer, lleuger i si l'acompanyeu d'una bona amanida, pot ser un bon plat únic per a sopar.

Ingredients:

- 8 ous
- 100 g de mató o formatge fresc
- 4 cullerades de parmesà ratllat
- 2 carbassons
- Mantega
- Pa ratllat
- Sal i pebre

Preparació:

Salteu els carbassons tallats, sense pelar, a rodanxes molt fines amb una mica de mantega.
En un recipient, barregeu els ous amb el mató, el formatge parmesà, sal i pebre i passeu-ho per la batedora elèctrica.
Afegiu-hi els carbassons.
Pinteu un motlle amb mantega i pa ratllat i ompliu-lo amb l’elaboració obtinguda anteriorment.
Coeu-ho al forn a 200º durant 20 minuts, aproximadament.
Un cop fred, desemmotlleu-ho.
També podeu fer-ho amb albergínies, carxofes, patates, cebes, etc. Només cal preveure de coure una mica les verdures més dures abans d'afegir-ho a la preparació d'ous i formatge.

Xató

A vegades hi ha plats que fas una vegada, per canviar, per fer una gràcia, i s'acaven convertint en una tradició.
A mi això em passa amb el xató. Per celebrar el meu sant sempre ve a dinar la meva família (pares, germans, cunyats, nebots.., total 17 persones); un any, per això de canviar, vaig decidir fer un xató, que ja començava la temporada. El plat és ara obligatòri; puc canviar el vermut, el segon plat, les postres, però el primer plat sempre ha de ser una amanida de xató.



El xató és una amanida d'hivern que es pren al Garraf pels volts de Carnaval. La seva autoria se la disputen Vilanova, Sitges, el Vendrell i a cada casa es prepara amb la seva fòrmula particular. Bàsicament porta escarola, bacallà, tonyina, anxoves i olives, i la salsa que és el punt que la fa diferent a cada lloc.
Jo us poso la recepta que fem a casa, la que ens agrada, no se si és la més ortodoxa, però és la nostra.
Una última cosa: el xató es pot menjar "viu" o "mort", depen del moment en que es posa la salsa. En el xató mort la salsa es posa abans i es deixa que l'amanida es vagi impregnant de tots els gustos; al xató viu la salsa s'afegeix en l'últim moment i es cadascú qui la barreja al seu gust. A casa ens agrada més mort, cosa que permet tenir l'amanida preparada amb temps i no haver d'esperar a última hora.
Dos últims consells:
No us sàpiga greu comprar una bona tonyina, unes bones anxoves i un bon bacallà. Aquest és d'aquells casos en que pot canviar el gust del plat i val la pena gastar una mica més.
Podeu preparar molta més salsa; es conserva molt bé en un pot de vidre a la nevera i resulta excel·lent per acompanyar unes verdures a la planxa o un simple arròs blanc.

Ingredients:
Per l'amanida:
1 escarola
150 g de bacallà esqueixat i desalat
150 g de tonyina
12 anxoves desalades
50 g d'olives arbequines
50 g d'olives negres

Per la salsa:
100 g d'ametlles torrades
100 g d'avellanes torrades
4 grans d'all
4 nyores
4 llesques de pa del dia abans
sal
oli
vinagre

Preparació:
Posar les nyores, netes de llavors, en remull amb aigua calenta.
Remullar les llesques de pa amb el vinagre.
Picar les ametlles, les avellanes els alls i la sal. Afegir el pa remullat en el vinagre i la polpa de les nyores. Si heu deixat les nyores en remull molt de temps i la pell està tova, també les podeu posar senceres.
Quan tot estigui ben barrejat, afegir l'oli a poc a poc sense deixar de remenar per anar lligant la salsa. Si queda massa espesa, es pot anar afegint aigua de remullar les nyores fins a que tingui la consistència que volem.
Per muntar l'amanida netegem i escorrem bé l'escarola, la tallem en trossos petits i afegim la tonyina, les anxoves tallades, el bacallà esqueixat i les olives. Posem una mica de salsa per sobre i barregem bé.
En el moment de servir podem posar una mica més de salsa.

Tortell de Sant Antoni

Avui hi ha motius de celebració. He acabat un llarg tractament que m'ha mantingut aturada molt de temps i sembla que les forces comencen a tornar, i, a més a més, avui és Sant Antoni Abat, el del porquet, patró dels animals i del meu barri.
Per celebrar la festa major, res millor que un tortell, com el de Reis, que no vaig fer, però amb un porquet a dins.
La recepta l'he tret del programa de TV3 Dolça Catalunya, on també hi ha un vídeo força clar de com fer-ho.
El massapà del farcit és la de la pasta mare de la recepta de panellets de la Carme Ruscalleda.

Ingredients:

Per al massapà:
250 g d'ametlles en pols
175 g de sucre
75 g d'aigua mineral
1/2 clara

Per al brioche:
Per la massa mare:
10 g de llevat premsat de forner
35 g d'aigua
75 g fe farina fluixa


Per la resta de la massa:

35 g de sucre
20 g de llard
250 g de farina de força
2 g de sal
1 ou
ratlladura d'una llimona
65 g d'aigua

Per la decoració:
Fruita confitada o ametlla laminada o ambdues coses

Preparació:
Per a fer el massapà:
Mesclem dins d'una cassola prou ample el sucre i l'aigua i ho portem a ebullició per convertir-ho en xarop. Aboquem les ametlles en pols i remenem fins que queda una pasta lligada. Apartem del foc i ho deixem refredar. Afegim la clara sense muntar i ho remenem bé. Deixem reposar la pasta dues hores a la nevera. També es pot fer el dia abans.

Preparem la massa mare: en un bol triturem el llevat amb la mà i afegim l'aigua; ho batem amb la mà i aboquem la farina. Ho remenem fins a obtenir una massa homogènia. Tapem amb un drap de cuina i la deixem en un lloc tebi i sense corrents d'aire fins que dobli el volum (uns 20 minuts). El programa recomana deixar reposar la massa dins del forn apagat, i així ho vaig fer.

En un bol hi barregem el sucre, la sal, el llard (a temperatura ambient), la ratlladura de llimona i l'aigua, per aquest ordre. Hi afegim l'ou i la farina. Amassem fins que quedi una massa elàstica; afegim la massa amb llevat, que ja ha augmentat el volum, i tornem a amassar fins que quedi tot ben integrat. L'estirem sobre el marbre amb l'ajuda d'un corró. A sobre hi col·loquem el xurro de massapà amb la sorpresa ben amagada. Anem embolcallant el massapà amb la massa, tot cargolant fins que quedi un xurro de massa amb el massapà a l'interior. Formem el tortell i el col·loquem ben centrat en una safata d'anar al forn; el pintem amb una mica d'ou batut.

L'hem de deixar fermentar per segona vegada seguint el mateix procediment: tapat amb un drap en un lloc tebi. Aquesta vegada durant dues hores o fins que dobli el seu volum.

Un cop ha llevat el tornem a pintar amb ou i li posem les fruites confitades. El posem al forn a 230º durant uns 20 minuts. Quan estigui cuit el deixem refredar damunt d'una reixa.

Gulasch

Entre els regals que m'han portat els reis, hi ha un IPod. Ja se que no és una novetat mundial, però porto un parell de dies jugant i trobant-li possibilitats, com una nena amb sabates noves.
Una de les primeres coses que vaig fer va ser instal·lar-me l'aplicació ITunes per tal de poder omplir-lo de música i altres coses. Tafanejant per la pàgina vaig trobar el servei de podcast, audios i vídeos que pots baixar per sentir i veure quan vulguis.
Em vaig subscriure a uns quants programes de ràdio i tele que m'agraden, però no sempre en puc gaudir per problemes d'horari, i vaig trobar un enllaç que es deia "Audiorecetas". Tafanera com soc i addicta als temes de cuina, vaig mirar de que es tractava. Són receptes de cuina alemanya, explicades en castellà i emeses des de Bonn per la Deustsche Welle.
No cal dir que és un altre dels podcasts als que m'he subscrit i aniré fent provatures.
La d'avui, el gulasch. És una carn estofada, molt especiada i que, segons l'explicació de la recepta, té un origen hongarès i va arribar a Alemanya a través d'Àustria. Nosaltres el vam tastar a Berlín, fa tres estius amb una temperatura que potser no acompanyava gaire, però ens va deixar amb les ganes de tastar-la en unes altres condicions. Avui el país està colgat de neu, a Barcelona el termòmetre marca 8º a les dues de la tarda i fa un fred que pela, o sigui que potser és el dia adient per a una menja contundent com aquesta.

Ingredients:
500 g de carn de vedella tallada a daus
2 cebes
2 pastanagues
3 pebrots (jo he posat 2 verds i 1 vermell)
6 dents d'all
1 cullerada de tomàquet concentrat
20 g de llard
1 got de vi negre
3 culleradetes de farina de blat de moro (Maizena)
1/2 litre de brou de carn
sal, pebre negre, pebre de canyella, orenga i comí
200 g de fideus

Preparació:
Sofregir la ceba i la pastenaga tallades a daus en el llard; afegir els alls filetejats. Quan estan daurats, posar la carn i deixar que es faci una mica; donem un parell de voltes i aboquem el got de vi i les espècies. Jo no he posat quantitats perquè va una mica a gustos, però cal vigilar amb el pebre de canyella si no voleu que arribi a ser immenjable.
Deixar coure a foc molt lent durant 1 hora; si veieu que es queda sense suc, es pot afegir una mica del brou que tenim preparat. Afegir els pebrots tallats a daus i deixar coure 10 minuts més.
Passat aquest temps, posar-hi el brou ben calent, del qual haurem reservat una mica per desfer la farina de blat de moro; ha de quedar una salsa espesa.
Servim molt calent acompanyat dels fideus que haurem cuit a banda i, opcionalment, d'una cullerada de crema agra.

Any nou, cara nova

Ja fa temps que volia canviar la imatge del bloc.
Li feia falta una rentada de cara que el fes més clar i entenedor, on no costi tant trobar les coses. Aprofitant que el bloc està a punt de fer un any, m'he decidit a fer uns quants canvis.
Espero que us agradi i que sigui més fàcil de llegir.

Galetes de coco

Aquesta recepta la van publicar la Laura i la Teresa, de Com a casa, res!, el mes d'abril passat. Elles la van treure del bloc de la Mercè Cuina per llaminers que a la vegada li havia vist a la Cris de Mis pequeñas experiencias, o sigui que és d'aquelles receptes fàcils, que queden molt gustoses i que tots ens hem atrevit a fer.
La veritat és que a casa les hem fet varies vegades, sempre per aprofitar les clares que ens han sobrat d'una altra preparació. Només cal preveure de treure la mantega de la nevera una estona abans, per tal que agafi una consistència de pomada.



Ingredients:
90 g de clares d'ou
170 g de sucre glas
170 g de mantega pomada
100 g de coco ratllat
110 g de farina per a reposteria
unes gotes de suc de llimona

Preparació:
Muntem les clares a punt de neu amb el suc de llimona i les reservem.
Batem la mantega amb el sucre i incorporem la farina tamisada i el coco; ha de quedar una massa ben homogènia. Incorporem les clares muntades en dues vegades, amb una espàtula i fent moviments de baix a dalt per a que es baixin el mínim possible.
Preparem una safata de forn amb paper sulfuritzat i fem boletes petites. Cal posar-les separades per evitar que s'enganxin unes amb les altres.
Coure més o menys 15 minuts al forn a 180º; cal anar controlant; estan cuites quan tenen tot el voltant torrat.
Deixar refredar sobre una reixeta i, si voleu, les podeu guardar en una caixa que tanqui bé. A casa meva no es poden guardar perquè no en sobren.

Arròs caldòs amb gambes i bolets

Per aquest primer post de l'any 2010 he triat un plat força habitual a casa els diumenges.
Cuino sovint arròs els diumenges, que és un dia que estem tots a casa i que ho podem menjar acabat de fer, tots a l'hora i sense reescalfar.
D'aquest plat fem múltiples varietats, en funció del que hi ha a la nevera o del que ens ve de gust en aquell moment; potser un arròs de verdures, de bacallà o amb costella de porc.
Avui l'hem fet amb unes gambes que quedaven al congelador després dels àpats de Nadal i uns bolets que tenia al congelador; si teniu bolets frescos de temporada queda molt més gustòs, però així també queda boníssim.
Pel que fa a l'arròs, val la pena que sigui bo, encara que ens costi una mica més. Jo faig servir arròs bomba de la DOP Arròs del Delta de L'Ebre que absorveix molt bé els sabors del brou.
Aquest cop he fet servir un brou molt suau de peix que tenia al congelador, però es pot fer amb aigua; el que és important és que el brou no tingui un gust massa fort perquè "mata" el gust de les gambes i dels bolets. La quantitat de brou és molt aproximada ja que depen del que absorveixi l'arròs, ha de quedar un arròs melós, amb una mica de suc, però que no calgui menjar amb cullera; jo tinc l'olla al foc i el vaig afegint a mida que l'arròs ho necessita.



Ingredients:
300 g d'arròs bomba
12 gambes groses
300 g de bolets barrejats
1 pebrot verd
3 dents d'all
uns brins de safrà
1 gotet de vi blanc
més o menys 1 litre de caldo de peix
sal i oli

Preparació:
A la cassola de ferro hi fregim les dents d'all filetejades amb les gambes el temps just per a que canviin de color; un cop fetes les reservem i en el mateix oli saltdem els bolets, que també reservarem.
A la mateixa cassola fregim el pebrot verd. Quan comença a estar tou afegim l'arròs i uns brins de safrà, li donem un parell de voltes i li posem el vi blanc. Deixem que s'evapori una mica i comencem a afegir el brou que ja tenim calent i la sal. Incorporem els bolets.
El courem a foc suau d'uns 15 a 18 minuts.
Cal anar controlant la cocció i posar tant brou com calgui. Quan ja portem 10 minuts, afegim les gambes que teniem reservades.

Tiramisú de llimona

Avui surt l'últim disc de Joaquín Sabina, "Vinagre y rosas". Jo no és que sigui molt fan, però el fotògraf d'aquest bloc si que ho és i els anys de convivència fan que, com a mínim, no em desagradi.
El single d'aquest disc és "Tiramisú de limón". No sabia jo si existia realment aquesta recepta, però he vist que la Núria de CocinArte en va publicar una ara fa més o menys un any.
O sigui que aquestes són les postres d'aquest vespre, mentre escoltem el nou disc.
La base d'aquest tiramisú són unes galetes de mantega, que podem fer nosaltres mateixos amb aquesta recepta i així les fem de la mida que necessitem. Jo, com que no tenia gaire temps, he comprat les galetes i la "lemond curd" (crema de llimona) en aquest super de productes anglesos que hi ha al carrer Floridablanca i del que ja he parlat altres vegades

Ingredients:
8 galetes de mantega
450 g de formatge mascarpone
30 cl de nata per muntar
3 cullerades de sucre
8 cullerades de "lemon curd"
3 cullerades de café concentrat

Preparació:
Muntar la nata amb la meitat del sucre fins que quedi ben compacta (ha d'estar molt freda).
Barrejar el mascarpone amb la resta del sucre i afegir la nata poc a poc.
Mullem la galeta amb una mica de café i la posem al fons del got o la copa; la cobrim amb una capa de la crema de mascarpone i a sobre dues cullerades de crema de llimona; tornem a posar una galeta, una capa de crema de mascarpone i acabem amb una capa de lemon curd.

Escudella barrejada

Aquest mes l'Erika de La Ventolera és l'anfitriona del HEMC #38, i ha proposat com a tema la cuina del meu poble.
Fa temps que volia participar en aquesta trobada virtual de blocs culinaris, però mai feia el pas.
El tema d'aquest mes planteja alguns dubtes a aquells que som de ciutat. Quin és el nostre poble? Hi ha una cuina propia de la ciutat? Per a mi la cuina del meu poble és la cuina que he menjat a casa dels pares i dels avis, aquella cuina de cocció lenta, feta amb temps i amb molt d'amor.
Potser ara anem massa de pressa, però amb una mica d'organització podem fer que aquells plats de sempre no acabin oblidats en un racó.
Total, que aquesta és la meva contribució.
Els primers freds d'aquests dies m'ha fet pensar en una bona escudella barrejada.
Josep Lladonosa, gran xef i historiador de la cuina catalana, en el seu llibre "El gran llibre de la cuina catalana" defineix les escudelles i les sopes com plats que pertanyen a la cuina d'aprofitament, a la cuina que arreplega allò que troba a la nevera per tal de fer un àpat suculent i nutritiu a molt poc preu.
De receptes d'escudella barrejada deu haver-hi tantes com a cases que la fan, precisament perquè admet tot tipus d'ingredients en funció del gust familiar i dels ingredients que teniu a mà.
Uns quants aclariments abans de començar:

• Els cigrons jo els he cuit a casa, però podeu comprar-los ja cuits. Si ho feu així demaneu una mica del suc de cocció per si us cal afegir-ho a l'escudella. També podeu canviar els cigrons per unes bones mongetes del ganxet o barrejar els dos llegums. Els cigrons cal que siguin de qualitat; a mi els que més m'agraden són el cigronet d'Igualada, molt suau i amb la pell tan fina que es confon amb l'interior, i també el cigró de Fuentesaúco, més gran però també molt gustòs.
• Si voleu coure els cigrons a casa només cal prendre unes quantes precaucions. Cal que renteu els cigrons amb aigua freda i els poseu en remull unes dotze hores, amb aigua mineral o filtrada. Aquest és un punt important perquè l'aigua de les ciutats porta força residus que canvien la cocció dels cigrons. Hi ha qui posa una mica de bicarbonat en aquesta aigua, però trobo que si l'aigua està filtrada no cal.
• A l'hora de coure'ls cal posar-los amb aigua bullint, amb prou quantitat per a que després els cobreixi. Aquesta aigua també va bé que sigui mineral o filtrada. Jo hi poso la sal, una fulla de llorer i una cabeça sencera d'alls.
• El temps de cocció depèn de l'olla amb que la feu. Jo la faig amb l'olla ràpida. Quan comença a bullir hi poso els cigrons i tanco l'olla; quan comença a pitar abaixo una mica el foc i la deixo 35 minuts. Ha de coure a foc lent, però sense deixar de bullir. Jo els deixo reposar a la mateixa olla per a que es refredi a poc a poc i engreixi una mica el caldo. Si ho feu a l'olla normal trigareu una mica més de temps, només heu de controlar que si disminueix la quantitat d'aigua la que afegiu ha d'estar bullint.
• Encara que sembli entretingut, penseu que els llegums es conserven bé, inclús congelats. Si un dia teniu temps, feu més quantitat del compte, poseu-los coberts del suc de la cocció en recipients per anar al congelador i etiqueteu-los bé. Penseu, però, que els que hi ha al congelador tampoc dura eternament.
• Finalment penseu en les proporcions; uns 100 g de cigrons secs equivalen a uns 250 g de cigrons ja cuits.

Ingredients:
2 l i mig de caldo de pollastre
1 pit de pollastre
mitja botifarra blanca
quatre tires de cansalada fumada
200 g de cigrons ja cuits
100 g d'arròs
100 g de fideus perla
unes fulles de bleda
1 porro
1 pastanaga
1 patata mitjana

Preparació:
Tallar el porro, la pastanaga i la patata a dauets petits i sofregir-ho. Afegir el pit de pollastre i la cansalada també tallats a trossos petits.
Afegir el caldo i, quan bulli, posar-hi l'arròs. Quan porti 10 minuts, afegir-hi els fideus i les fulles de bleda tallades ben petites.
Quan els fideus ja siguin quasi cuits, afegiu els cigrons amb una mica del caldo de cocció i la botifarra blanca tallada a trossets petits. Deixeu que bulli tot junt uns minuts i ja teniu una escudella reparadora per als dies d'hivern. Ha de quedar una consistència una mica espesa, no una sopa clara.
Les verdures també les podeu canviar al vostre gust. Queda perfecta amb unes fulles de col, una mica d'api o unes quantes mongetes verdes. Hi ha que també li afegeix botifarra negra.

Panellets

La veritat és que no sabia si penjar o no la recepta; ja ha passat la castanyada i sembla que ja no toca, però a casa meva tampoc importa gaire, si n'hi han , es mengen. Per una altra banda, l'Amparo me l'ha demanada, i jo no se resistir-me a les peticions familiars.
De receptes de panellets hi ha moltes, però la diferència bàsica és si porten patata o moniato o si el massapà és l'autèntic, només amb ametlles i sucre.
La patata i el moniato té com a finalitat lligar millor la massa i fer-la més lleugera, però també li resta gust al massapà.
Aquesta és la recepta fàcil, la que fan els nens a les escoles, la que surt sempre.
Se li sol posar igual de pes de sucre, d'ametlles i de patates, però jo prefereixo posar menys patata.
Amb aquests ingredients em van sortir quasi 1 i 1/2 kg de panellets, si en voleu menys només cal reduir-los en proporció.

Ingredients:
500 g d'ametlles marcona crues triturades
500 g de sucre
2 patates mitjanes bullides
pinyons (no els vaig pesar, però potser era una mica més de 250 g)
200 g d'ametlla marcona ratllada)
una mica de café instantani
una mica de xocolata instantània
sucre glaç
100 g de coco
una mica de xarop de grossella
una mica de melmelada de maduixa

Preparació:
Bullir les patates amb pell i tot i deixar-les refredar. Pelar-les i fer un puré sec aixafant-les amb una forquilla.
En un bol barrejar les ametlles i el sucre i afegir el puré de patates ben fred. Aquest punt és important, ja que l'escalfor fa que el sucre es desfaci massa i la pasta costi més de treballar. Barreja primer amb una forquilla i després amb una espàtula ; la barreja s'ha d'aixafar fins que quedi unida, però sense remenar-la; si es treballa massa passa el mateix que si està calenta, la pasta queda massa tova i costa de treballar. Si, malgrat tot, us passa aixó, deixeu la massa tapada una estona a la nevera.
Amb aquesta pasta bàsica, feu tantes parts com a tipus de panellets voleu preparar; jo vaig fer 6 parts, però no totes d'igual tamany, ja que els de pinyons continuen sent els reis.

De pinyons:
Agafeu trossets de pasta i feu boletes no gaire grans; cobriu-les amb pinyons. Hi ha qui els passa per una mica de clara d'ou per facilitar la tasca; si la pasta és prou humida no cal. Un cop fets els col·loqueu en una plata al forn i els pinteu amb rovell d'ou barrejat amb unes gotes d'aigua; aixó no és imprescindible, però farà que quedin daurats i més bonics.
Fornejar a 200º només el temps que quedin daurats per fora, però amb l'interior ben tendre.
D'ametlles:
Feu barretes no gaire grans i arrebosseu-les amb les ametlles picades. Pinteu-los també amb el rovell d'ou.
De coco:
Barrejeu la mateixa quantitat de pasta amb coco ratllat (en volum, no pas en pes). Barregeu-ho bé i doneu-hi forma de piràmide.
De café:
Barregeu la pasta amb una punta de café instantani i feu barretes petites. Tasteu una mica la massa per ajustar la quantitat de café, però vigileu perquè al coure'ls el gust puja. Passeu-los per sucre glaç i poseu-los al forn.
De xocolata:
Barregeu la pasta amb una mica de xocolata instantani (jo vaig fer servir xocolata desfeta Paladín) i feu boletes. Passeu-los per sucre glaç.
De grossella:
Barregeu la pasta amb una mica de xarop de grossella. Vigileu no poseu massa xarop perquè el líquid estova la pasta i costa més de treballar. Feu boletes, passeu-les per sucre glaç, feu un forat al mig i poseu una mica de melmelada de maduixa.

Vigileu al treure'ls del forn, val més deixar-los refredar una mica per evitar que es trenquin. Un cop fora, deixeu-los refredar completament en una reixa.
Els panellets milloren a mesura que s'assequen, o sigui que els podeu fer un o dos dies abans.

Muffins de codony

El meu pare m'ha portat uns quants codonys del seu hort; la meva mare ja ha fet confitura, però encara queden molts. A mi els codonys m'agraden, però al final no saps que fer amb tants, o sigui que vaig decidir fer uns muffins de codony.
Feia temps volia provar de fer muffins. M'intrigava la diferència amb les madalenes tradicionals; de fet, els muffins són de tradició anglosaxona i les madalenes pertanyen a la tradició gastronòmica francesa i també tenen una manera diferent de treballar la massa.
Trotamundos té un interessant bloc on ja fa un temps va donar unes completíssimes explicacions sobre aquestes diferències.
Una de les diferències és que els muffins resulten menys dolços que les madalenes, però al coure el codony en un almívar, aquest fet queda compensat.
Al final a mi em van resultar massa dolços, però els vaig acompanyar amb una mica de nata. Encara que això va a gustos, qua a altres membres de la família ja els hi va estar bé.


Ingredients:
100 g de sucre
1 culleradeta de llevat en pols (Royal)
1 culleradeta de canyella en pols
300 g de farina
2 ous
200 ml de llet
100 g de mantega a temperatura ambient
2 codonys
Per l'almívar:
el suc d'una llimona
una branca de canyella
sucre
aigua

Preparació:
Pelar i netejar de grana els codonys i tallar-los a vuitens. Coure'ls en un almívar fet amb 2/3 parts d'aigua, 1/3 de sucre, el suc d'una llimona i una branca de canyella. El codony ha de quedar cuit, però sencer.
Preescalfem el forn a 180º. Barregem en un bol els ingredients secs, farina, sucre, llevat i canyella en pols. En un altre bol mesclem els ous, la llet i la mantega pomada.
Quan està tot ben lligat ho afegim a poc a poc al bol dels ingredients secs i el codony tallat a trossets. Ho hem de barrejar el temps just per a que quedi lligat, però sense treballar-ho massa, ja que sinó queden massa durs.
Omplim 2/3 parts dels motllos i ho posem al forn durant 25 o 30 minuts.