Trufes gelades

Avui anem a dinar a casa del Xavier i la Imma. Són uns amics antics, dels de sempre, dels que saps que pots comptar amb ells encara que no et vegis tan sovint com voldries.

La Imma té debilitat per les trufes gelades i, durant un temps, sempre que ens vèiem jo portava unes quantes. Després, sense saber perquè i com que hem de vigilar la maleïda línia, hi ha plats que deixes de fer, però quan vaig començar el bloc, la Imma me les va reclamar en un comentari.
Avui que dinem amb ells és un bon moment per tornar-les a fer i compartir una agradable estona amb el cafè.
Jo sempre he fet la recepta de la Montserrat Seguí, del seu llibre Cuinar és senzill amb el que molts de nosaltres hem après el gust per la cuina. No són complicades, però hi ha dues coses a tenir en compte:

• Heu de vigilar amb la nata; heu de procurar que sigui consistent, encara que sense arribar a estar gelada; si és massa fluixa deixa anar suc i estova la pasta.
• Si la pasta us queda massa fluixa, deixeu-la una estona a la nevera per poder-la treballar millor.

Ingredients:
250 g de nata
100 g de mantega
50 g de sucre (millor si es sucre llustre)
250 g de xocolata (jo faig servir el Postres de Nestle)
Motlles de paper per posar-les
Fideus de xocolata o xocolata ratllada per decorar

Preparació:
Treballar la mantega vora una font de calor fins que quedi com una crema. Barrejar la nata remenat amb un batedor, però amb suavitat; anar afegint la xocolata i el sucre a poc a poc i sense treballar-ho massa per tal que no baixi la nata. Fer boles petites i passar-les pels fideus de xocolata o per la xocolata ratllada.
Posar-les en motlles de paper arrissat i deixar-les al congelador fins al moment de servir-les.
Ja començareu el règim un altre dia!

Ajoblanco

Encara que ja quasi s'acaba l'estiu, encara ens queda algun dia en que els termòmetres s'enfilaran una mica massa.
Haig de confessar que jo, amb les calors, soc molt d'amanides i de sopes fredes, començant pel gaspatxo. Aquest gust per les cremes m'ha vingut ja de gran; de petita no podia suportar la textura dels pures i preferia mil vegades els mateixos ingredients sense triturar, cosa que ara també els hi passa a les meves filles.
Quan faig cremes queden reservades als adults. Deu ser que amb l'edat apreciem més la suavitat de les textures, la finesa dels gustos.
Feia temps que volia fer aquesta recepta. M'intrigava el gust de les ametlles en un plat salat amb una mica de vinagre.
Aquest ajoblanco el vam acompanyar amb uns gotims de raïm pelat i unes floretes que vaig comprar a la Boqueria. Al "Descobrir Cuina" del mes de juny proposa acompanyar-lo amb un granissat de mango i raïm, cosa que vam fer al dia següent amb el que va sobrar; el contrast de la crema amb el granissat resulta encara més refrescant. Per fer el granissat només cal triturar un parell de mangos madurs amb 1 l de suc de raïm; després de colar-ho només cal posar-ho al congelador; quan està ben gelat es raspa amb una forquilla i ja tenim el granissat.


Ingredients:
250 gr d'ametlles pelades
1 gra d'all
1 tros de pa del dia anterior
sal
oli d'oliva
vinagre de xerès
aigua freda
uns gotims de raïm

Preparació:
Triturem les ametlles amb l'all, el pa remullat i la sal.
Anem afegint l'aigua a poc a poc, el vinagre i l'oli. Les quantitats depenen del nostre gust i de la consistència que volguem donar a la crema.
Reservem a la nevera fins al moment de servir. En aquell moment afegim els gotims de raïm o el granissat de mango o qualsevol altre entrebanc que se'ns acudeixi.

Sardines marinades

Aquest és un d'aquells plats simples però que resulten tant gustosos; només calen unes bones sardines, d'aquestes que ara a l'estiu estan al millor moment i a un preu més que acceptable, i un bon oli d'oliva de qualsevol de les nostres varietats.
La recepta és de la meva mare i haig de confessar que des de que la vaig tastar mai falta un pot amb sardines a la meva nevera
Aquestes sardines en oli resulten menys salades que les anxoves, però són espectaculars amb un bon pa amb tomàquet per a fer el vermut o en un entrepà per a mig matí, o acompanyades amb una mica de pebrot escalivat. I són tan fàcils de fer....

Ingredients:
1 kg de sardines
sal gruixuda
oli d'oliva

Preparació
Treure el cap i les tripes de les sardines, però deixar les espines.
Netejar-les bé i aixugar-les amb una mica de paper.
Posar-les una al costat de l'altra en un recipient de vidre que es pugui tapar. Cobrir la primera capa amb sal gruixuda i anar alternant les capes de sardina i les de sal, per acabar amb una capa de sal.
Segons el tamany de les sardines , s'han de deixar a la nevera entre 24 i 72 h cobertes amb la sal; les sardines de la foto, que eren mitjanetes, van estar 24 h. És important no passar-se massa temps, ja que llavors no queden tant meloses i poden resultar seques i salades en excés.
Quan estan al punt cal treure bé la sal, la pell i les espines i fer filets. Si no ens hem passat de temps, la pell i les espines sortiran sense problemes. Amb unes pinces podem treure les espines més petites, encara que jo no ho crec necessari; quan després posem les sardines en oli ja s'estovaran i a més a més les espines tenen molt de calci.
Ben netes, les tornem a col·locar una al costat de l'altra en un recipient de vidre amb tapa; anem fent capes i les cobrim amb un bon oli d'oliva.
Si vigilem que sempre quedin cobertes d'oli, s'aguanten molt temps a la nevera i sempre tenim un bon pica-pica a punt.
Tasteu-les i ja em direu.